- Què entenem per trauma?
- Hi ha persones més propenses a poder tenir traumes?
- Pot ser que no se superi mai un trauma de la infància?
- Com puc saber que tinc un trauma? Hi ha alguns símptomes que ho indiquin?
- Haver viscut una situació traumàtica pot ser un factor de risc per desenvolupar malalties físiques o neurodegeneratives o trastorns mentals?
- Els traumes es poden heretar?
- Sempre es necessita ajuda professional per superar un trauma o pot ser suficient el suport de l'entorn?
- Com sabem quan és el moment d'abordar un trauma sense retraumatitzar la persona?
- Quina és la millor teràpia per abordar l'estrès posttraumàtic?
- La teràpia dels sistemes de família interna pot funcionar per a un trastorn per estrès posttraumàtic?
- S'aborda de la mateixa manera tenir un trauma que una suma de traumes?
- Com puc superar un trauma profundament enterrat quan la por d'afrontar-lo és tan gran que m'impedeix intentar-ho?
- Compartir amb altres persones que han passat per una situació traumàtica pot ajudar-me?
- Hi ha criteris diferenciats per avaluar el trauma en persones amb autisme i discapacitat intel·lectual?
- Hi ha diferències entre els traumes experimentats en la primera infància i els que passen en l'edat adulta?
- Puc protegir d'alguna manera la meva filla perquè situacions complexes no es converteixin en traumes?
- Haig d'explicar el trauma viscut als meus fills o, per contra, ho haig d'ocultar?
- Les experiències traumàtiques de la infància poden condicionar la identitat d'una persona i les seves respostes emocionals?
- Quina relació té el trauma en la infància amb l'estil de vincle afectiu?
- Haver patit bullying pot desencadenar un trauma?
- Pot ser que un trauma no tractat ara em posi limitacions a l'hora de ser mare?
- Les fòbies poden ser una conseqüència d'un trauma?
- Què puc fer per ajudar una persona propera que ha viscut una situació traumàtica?
- Hi ha alguna formació sobre com abordar el trauma per a entitats i centres sanitaris?
Els traumes es poden heretar?
La transmissió intergeneracional del trauma es refereix a un procés pel qual la vivència traumàtica dels pares està actualment afectant negativament els seus fills en interferir en el seu desenvolupament socioemocional. Aquests descendents podrien mostrar seqüeles psicològiques. Aquesta transmissió podria explicar el perquè de la persistència de les seqüeles i els desenllaços negatius en la salut mental de les comunitats vulnerades, fins i tot dècades després d'haver cessat la violència.
Quan hi ha un esdeveniment traumàtic, per exemple, una situació d'abusos, el patrons relacionals queden profundament afectats i això fa, per exemple, que famílies on els pares han patit abús mostrin patrons de criança més hostil o presentin por davant de conductes normals dels fills o reaccions d'ira explosiva, així com duresa en la criança. Això no és mai determinant, perquè hi ha també estudis que diuen que aquests pares poden compensar i acabar sent fins i tot figures més efectives.
S'ha parlat molt d'aquest tema i no sempre des d'una perspectiva basada en la ciència. Els estudis actuals ens indiquen que el que heretem són els canvis epigenètics produïts pel trauma en els nostres avantpassats, fins a tres generacions anteriors. Això significa que no heretem el trauma com a tal, sinó la vulnerabilitat o la susceptibilitat que va generar en els nostres avantpassats. Els últims estudis se centren en determinar quines estructures o mecanismes es veurien afectats, com, per exemple, que puguem heretar una amígdala amb una grandària superior. Aquesta alteració ens podria fer més susceptibles a tenir, en general, reaccions d'alerta més intenses i, per tant, a tenir major probabilitat de desenvolupar un trauma davant situacions menys estressants, que nosaltres viurem com més amenaçadores.
A part d'aquesta explicació basada en la genètica i la biologia, hi ha una altra consideració basada en estudis conductuals. Es poden heretar patrons de resposta traumàtics per aprenentatge vicari. En aquest sentit, tampoc seria heretar el trauma tal qual. Durant la infància, si les nostres figures de referència tenen un trastorn d'estrès posttraumàtic, pot ser que acabem integrant maneres de funcionar o de respondre davant unes certes situacions que siguin, en realitat, reaccions traumàtiques no conscients de la nostra figura de referència.
