www.som360.org/ca
Totes les respostes
- Què entenem per trauma?
- Hi ha persones més propenses a poder tenir traumes?
- Pot ser que no se superi mai un trauma de la infància?
- Com puc saber que tinc un trauma? Hi ha alguns símptomes que ho indiquin?
- Haver viscut una situació traumàtica pot ser un factor de risc per desenvolupar malalties físiques o neurodegeneratives o trastorns mentals?
- Els traumes es poden heretar?
- Sempre es necessita ajuda professional per superar un trauma o pot ser suficient el suport de l'entorn?
- Com sabem quan és el moment d'abordar un trauma sense retraumatitzar la persona?
- Quina és la millor teràpia per abordar l'estrès posttraumàtic?
- La teràpia dels sistemes de família interna pot funcionar per a un trastorn per estrès posttraumàtic?
- S'aborda de la mateixa manera tenir un trauma que una suma de traumes?
- Com puc superar un trauma profundament enterrat quan la por d'afrontar-lo és tan gran que m'impedeix intentar-ho?
- Compartir amb altres persones que han passat per una situació traumàtica pot ajudar-me?
- Hi ha criteris diferenciats per avaluar el trauma en persones amb autisme i discapacitat intel·lectual?
- Hi ha diferències entre els traumes experimentats en la primera infància i els que passen en l'edat adulta?
- Puc protegir d'alguna manera la meva filla perquè situacions complexes no es converteixin en traumes?
- Haig d'explicar el trauma viscut als meus fills o, per contra, ho haig d'ocultar?
- Les experiències traumàtiques de la infància poden condicionar la identitat d'una persona i les seves respostes emocionals?
- Quina relació té el trauma en la infància amb l'estil de vincle afectiu?
- Haver patit bullying pot desencadenar un trauma?
- Pot ser que un trauma no tractat ara em posi limitacions a l'hora de ser mare?
- Les fòbies poden ser una conseqüència d'un trauma?
- Què puc fer per ajudar una persona propera que ha viscut una situació traumàtica?
- Hi ha alguna formació sobre com abordar el trauma per a entitats i centres sanitaris?
Haig d'explicar el trauma viscut als meus fills o, per contra, ho haig d'ocultar?
Ni una cosa ni l'altra. Són dos patrons de comunicació possibles després d'un trauma: o una comunicació intensiva i sense filtre sobre les experiències traumàtiques, o la conspiració del silenci, on s'inhibeix la comunicació respecte del que ha succeït. Tots dos estils comunicatius influeixen negativament en la salut mental dels fills.
Més aviat es parla de la revelació moderada, que consisteix a adaptar al desenvolupament de l'infant i a les seves necessitats (no a les nostres) la comunicació que decidim compartir. Aquesta sempre ha de ser en benefici dels infants i no per fer-los còmplices o exigir-los que m'entenguin.
Estàs veient:

Mar Álvarez Segura
Psiquiatra del programa TEVI (testimonis de violència intrafamiliar) en el Centre de Salut Mental Infanto Juvenil de Cornella
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Dra. Alicia Álvarez García
Directora assistencial i de recerca de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona (UTCCB)
Universitat Autònoma de Barcelona