- Què entenem per trauma?
- Hi ha persones més propenses a poder tenir traumes?
- Pot ser que no se superi mai un trauma de la infància?
- Com puc saber que tinc un trauma? Hi ha alguns símptomes que ho indiquin?
- Haver viscut una situació traumàtica pot ser un factor de risc per desenvolupar malalties físiques o neurodegeneratives o trastorns mentals?
- Els traumes es poden heretar?
- Sempre es necessita ajuda professional per superar un trauma o pot ser suficient el suport de l'entorn?
- Com sabem quan és el moment d'abordar un trauma sense retraumatitzar la persona?
- Quina és la millor teràpia per abordar l'estrès posttraumàtic?
- La teràpia dels sistemes de família interna pot funcionar per a un trastorn per estrès posttraumàtic?
- S'aborda de la mateixa manera tenir un trauma que una suma de traumes?
- Com puc superar un trauma profundament enterrat quan la por d'afrontar-lo és tan gran que m'impedeix intentar-ho?
- Compartir amb altres persones que han passat per una situació traumàtica pot ajudar-me?
- Hi ha criteris diferenciats per avaluar el trauma en persones amb autisme i discapacitat intel·lectual?
- Hi ha diferències entre els traumes experimentats en la primera infància i els que passen en l'edat adulta?
- Puc protegir d'alguna manera la meva filla perquè situacions complexes no es converteixin en traumes?
- Haig d'explicar el trauma viscut als meus fills o, per contra, ho haig d'ocultar?
- Les experiències traumàtiques de la infància poden condicionar la identitat d'una persona i les seves respostes emocionals?
- Quina relació té el trauma en la infància amb l'estil de vincle afectiu?
- Haver patit bullying pot desencadenar un trauma?
- Pot ser que un trauma no tractat ara em posi limitacions a l'hora de ser mare?
- Les fòbies poden ser una conseqüència d'un trauma?
- Què puc fer per ajudar una persona propera que ha viscut una situació traumàtica?
- Hi ha alguna formació sobre com abordar el trauma per a entitats i centres sanitaris?
Què entenem per trauma?
S'entén per trauma la resposta psicològica a fets traumàtics. Aquestes respostes es recullen en diferents categories, una d'elles és el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT).
El TEPT és només una de les respostes possibles al trauma. Són igualment importants l'ansietat, la depressió i els dols no resolts, els símptomes somàtics, els problemes de relació interpersonal i les seves conseqüències de retroalimentació de símptomes o l'ús excessiu de serveis mèdics, entre d'altres. El TEPT seria un concepte interessant i que aporta importants avanços en molts terrenys, si bé, en aquest sentit, conceptualment limitant. El TEPT no és una malaltia, sinó una resposta normal a una situació o esdeveniment anormal per a l'ésser humà, que és l'experiència traumàtica.
És la ferida que queda després de viure una situació que desborda completament la nostra capacitat d'afrontament. El nostre cervell, el nostre sistema nerviós i tot el nostre organisme reaccionen i posen en marxa estratègies d'afrontament per fer front a la situació amenaçadora, perillosa o nociva, que, si no es desconnecten una vegada acaba l'amenaça, es tornen disfuncionals i es converteixen en els símptomes del trastorn per estrès posttraumàtic.
