- Què entenem per trauma?
- Hi ha persones més propenses a poder tenir traumes?
- Pot ser que no se superi mai un trauma de la infància?
- Com puc saber que tinc un trauma? Hi ha alguns símptomes que ho indiquin?
- Haver viscut una situació traumàtica pot ser un factor de risc per desenvolupar malalties físiques o neurodegeneratives o trastorns mentals?
- Els traumes es poden heretar?
- Sempre es necessita ajuda professional per superar un trauma o pot ser suficient el suport de l'entorn?
- Com sabem quan és el moment d'abordar un trauma sense retraumatitzar la persona?
- Quina és la millor teràpia per abordar l'estrès posttraumàtic?
- La teràpia dels sistemes de família interna pot funcionar per a un trastorn per estrès posttraumàtic?
- S'aborda de la mateixa manera tenir un trauma que una suma de traumes?
- Com puc superar un trauma profundament enterrat quan la por d'afrontar-lo és tan gran que m'impedeix intentar-ho?
- Compartir amb altres persones que han passat per una situació traumàtica pot ajudar-me?
- Hi ha criteris diferenciats per avaluar el trauma en persones amb autisme i discapacitat intel·lectual?
- Hi ha diferències entre els traumes experimentats en la primera infància i els que passen en l'edat adulta?
- Puc protegir d'alguna manera la meva filla perquè situacions complexes no es converteixin en traumes?
- Haig d'explicar el trauma viscut als meus fills o, per contra, ho haig d'ocultar?
- Les experiències traumàtiques de la infància poden condicionar la identitat d'una persona i les seves respostes emocionals?
- Quina relació té el trauma en la infància amb l'estil de vincle afectiu?
- Haver patit bullying pot desencadenar un trauma?
- Pot ser que un trauma no tractat ara em posi limitacions a l'hora de ser mare?
- Les fòbies poden ser una conseqüència d'un trauma?
- Què puc fer per ajudar una persona propera que ha viscut una situació traumàtica?
- Hi ha alguna formació sobre com abordar el trauma per a entitats i centres sanitaris?
Hi ha diferències entre els traumes experimentats en la primera infància i els que passen en l'edat adulta?
Indubtablement, els traumes en la infància poden ser més greus, atès que es donen en un cervell en desenvolupament i poden tenir un impacte més gran. El cervell es desenvolupa de manera seqüencial i molt ràpidament en els primers anys de vida.
La mateixa miraculosa plasticitat que permet als cervells joves aprendre amb rapidesa què és l'amor o el llenguatge, per desgràcia, també els torna altament susceptibles davant de les experiències negatives. De la mateixa manera que els fetus són especialment vulnerables a toxines específiques en funció de quin sigui el trimestre de l'embaràs en què s'hi exposen, els infants són més o menys vulnerables als efectes duradors del trauma en funció del moment en què passin. Així doncs, el mateix trauma patit en moments diferents podria donar lloc a símptomes diferents.
Per exemple, un bebè d'un o dos anys que encara no disposi del llenguatge necessari per descriure els abusos sexuals dels quals ha estat víctima de manera repetitiva i dolorosa, és possible que desenvolupi una completa aversió al fet que el toquin, problemes seriosos amb la intimitat i amb les relacions i ansietat generalitzada. I un noi de deu anys que hagi estat subjecte a abusos pràcticament idèntics és més probable que desenvolupi pors més específiques que estiguin relacionades amb el mateix episodi d'abús i que deliberadament eviti senyals particulars que estiguin vinculats amb el lloc, la persona i la forma d'abús. La seva ansietat apareixerà i desapareixerà en funció de l'exposició a records de l'abús sexual.
