Les experiències traumàtiques de la infància poden condicionar la identitat d'una persona i les seves respostes emocionals?

Clar. Les experiències traumàtiques prolongades i repetides donen lloc al trastorn per estrès posttraumàtic complex (TEPT-C), que es caracteritza per l'acumulació d'experiències adverses al llarg del temps, sovint de naturalesa interpersonal. El TEPT-C es caracteritza per una tríada simptomàtica que inclou:

• Alteracions en la regulació afectiva: dificultats per modular emocions intenses, episodis de dissociació i respostes d'ira desproporcionades. (Van der Kolk, 2014).
• Distorsions en l'autoimatge: sentiments de vergonya, culpa i una percepció negativa d'un mateix, que poden derivar en una identitat fragmentada o difusa. (Courtois & Ford, 2009).
• Dificultats en les relacions interpersonals: tendència a l'aïllament social, desconfiança cap als altres i patrons relacionals disfuncionals que perpetuen cicles de victimització o dependència. (Cloitre et al., 2018).

Aquestes manifestacions clíniques reflecteixen l'impacte profund i durador de situacions traumàtiques cròniques, com l'abús físic, emocional o sexual durant la infància, l'exposició a violència domèstica o la negligència parental severa.