Com haig de reaccionar si algú m'explica que és autista?

El trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) és una condició amb una prevalença en la població general de l'1%. És a dir, una de cada 100 persones és autista. Tenint en compte aquesta proporció, no és forassenyat pensar que en algun moment has conegut, coneixes o coneixeràs algú autista.  

En primer lloc, rcal eflexionar que l'autisme és una condició o manera diferent de ser, ja que implica un neurodesenvolupament diferent, però això no significa en cap cas que hàgim d'assumir que és pitjor ser autista que no ser-ho. Hi ha persones amb més necessitat de suport que potser poden sentir-se més identificades amb la denominació «trastorno de l'espectre de l'autisme», però gran part de la població autista se sent identificada amb el terme «condició d'autisme» o «autisme» simplement. Això ens ha de fer reflexionar i fer entendre que hi ha altres maneres de ser, de comprendre el món i de processar la informació. Hem de ser oberts i respectuosos amb aquestes «maneres diferents» (podríem parlar del concepte «neurodiversitat»), que probablement resultaran enriquidores. 

Si som persones respectuoses i valorem que totes les persones podem aportar alguna cosa amb les nostres diferències, hem d'evitar fer alguns comentaris o actuar de determinada manera que pugui connotar que no ser autista és millor o superior que ser autista. Amb aquest objectiu, us deixem una sèrie de recomanacions, dirigides a les persones neurotípiques (és a dir, sense una condició del neurodesenvolupament) que vulguin ser veïnes, companyes, parelles, familiars o amigues respectuoses; però també dirigides a les persones autistes que vulguin facilitar que les persones properes les comprenguin més bé.  

QUÈ NO HEM DE DIR O FER

«Ets autista? Doncs no ho sembla»

La informació que consumim dels mitjans de comunicació, les pel·lícules, els llibres i les xarxes socials o les experiències que hem sentit de «coneguts de coneguts» poden contribuir a formar uns prejudicis molt nocius sobre les persones. No hi ha una manera de «ser» o «semblar» autista. Aquest comentari, al marge de la intenció que es tingui en fer-lo, pot resultar molt dolorós per qui l'escolta i només posa de manifest aquesta motxilla de prejudicis que càrrega.

Recomanar receptes per a curacions miraculoses

Això és un error a diversos nivells. Per començar, reiterem que l'autisme no és una malaltia, sinó que és una condició del neurodesenvolupament. Si no és una malaltia, no té una cura. Sí que hi ha intervencions per millorar el benestar de les persones autistes, que poc tenen de miracle, ja que requereixen de temps i esforç per part dels implicats (persona autista, terapeutes i afins).

Hi ha altres maneres de ser, de comprendre el món i de processar la informació i hem de ser oberts i respectuosos amb totes elles.

Compartir teories poc fonamentades

«Jo he sentit que les vacunes...»; «Diuen que és culpa de les mares, que són fredes...». Teories desfasades o «conspiranoiques» n'hi ha de tota mena, però poden ser especialment feridores i perjudicials si involucren l'experiència vital d'una persona o invaliden la informació que rep per part dels professionals que l'atenen. Passar per un procés diagnòstic ja és prou estressant i confús com per afegir-hi informació poc fonamentada i que fomenta l'estigma i els estereotips sobre les persones autistes i les seves famílies.

«Ara que t'han dit que ets autista, sembles més autista»

Les persones autistes han de relacionar-se amb un món majoritàriament neurotípico, i per a això, en moltes ocasions, utilitzen el masking. El masking o emmascarament té com a objectiu ocultar característiques de la condició autista que no semblen encaixar socialment, com obligar-se a mirar als ulls, contenir estereotípies o socialitzar quan no es té energia per fer-ho. Aquestes conductes poden drenar emocionament i físicament la persona autista i això repercuteix negativament en l'ansietat i, fins i tot, en la pròpia identitat de la persona. No s'és «més autista», és que probablement aquesta persona ja no està fent masking davant teu.

Canviar el comportament...a pitjor

Des del tracte despectiu fins al condescendent o directament cessar el contacte amb la persona que t'ha explicat que és autista són les millors actituds que pots adoptar quan vols perdre una amistat o un ésser estimat. Si, per contra, vols mantenir aquest vincle però no tens molt clar què fer, a continuació et donarem algunes pistes.

QUÈ PODEM FER

Utilitzar el llenguatge directe

En la nostra comunicació habitual utilitzem amb freqüència les ironies, les frases fetes..., que poden no ser fàcils per a moltes persones autistes. Utilitzar un llenguatge més directe o literal pot facilitar la comunicació. I,si la persona autista pregunta, per verificar-ho, «això és broma?», hem de contestar-li amablement.  

Fer servir una comunicació adaptada

Algunes persones autistes poden necessitar algunes adaptacions per aconseguir que la comunicació sigui efectiva. També poden estar més concentrades o sentir-se més tranquil·les si no han de mirar als ulls, i, a vegades, poden necessitar que no parlem massa ràpid. De la mareixa manera que fem esforços per comunicar-nos quan algú és estranger, també podem fer un esforç mutu per comunicar-nos entre persones autistes i no autistes.

Hem de poder tenir la confiança i la tranquil·litat de dir-li a la persona: «si necessites descansar i no mirar als ulls, no et sentis obligada a fer-ho» o «si no has entès alguna cosa, m'ho preguntes». En definitiva, hem de ser amables i posar-li-ho fàcil a la persona amb qui tenim un vincle. 

Anticipar

En general, no ens agrada que ens facin un canvi d'última hora, així que pots estalviar que l'altra persona ho passi malament o s'enfadi amb un simple avís. A la majoria de persones autistes no els agrada la improvisació i és una cosa que hem de tenir en compte. Concretar un pla amb antelació (on, quan, amb qui...), avisar si canvia, tenir opcions per si es cancel·la i evitar en la conversa inconcrecions temporals com «e truco després» o «ja parlarem» són alguns canvis que poden millorar la comunicació amb les personess, siguin o no autistes.

Tenir en compte la sensorialitat

Tingues en compte que totes les persones tenim la nostra pròpia sensorialitat, però en el cas de l'autisme és molt més marcada. Pot haver-hi persones que tinguin hipersensibilitat als sons, a les llums o al tacte, que els activa respostes de dolor o ansietat. Que una persona no autista no ho percebi no vol dir que no sigui cert. Així doncs, pots preguntar-li per la sensorialitat i crear un ambient confortable per a tots dos. L'adaptació ha de ser mútua i tenir cura de la sensorialitat dels espais beneficia totes les persones.

No saps? Pregunta

Pregunta, perquè autista o no autista, cada persona és diferent. Però pregunta amb respecte i amb empatia, perquè la persona que t'ho ha explicat ha confiat en tu i seria bo tractar aquesta confiança amb el tacte que es mereix. Si vols informar-te'n més, procura fer-ho en fonts adequades.