Què són el meltdown, el shutdown i el burnout en l'autisme?

Parlem de tres termes que es fan servir normalment per explicar les reaccions que podem tenir les persones autistes davant una sobrecàrrega d'estímuls o una situació d'estrès: meltdown, shutdown i burnout. Quines diferències hi ha entre ells? Quines implicacions poden tenir per a la persona autista? Quines estratègies podem fer servir quan es produeixen? Com poden ajudar-nos altres persones? 

El terme meltdown fa referència a un episodi de frustració, de pèrdua de control temporal, en què la persona autista externalitza una sobrecàrrega d'estímuls. Es tracta una reacció intensa que es produeix quan la persona se sent sobrepassada pels estímuls sensorials, emocionals o cognitius. En aquestes circumstàncies, la persona pot perdre el control emocional i tenir dificultats per regular el seu comportament. Aquesta situació pot estar desencadenada per una combinació de factors, com l'estrès, la sobreestimulación sensorial, la falta de comprensió o suport o la dificultat per a comunicar les necessitats. Quan es produeix, les persones autistes podem sentir una ansietat intensa, frustració i ira, i els estímuls de l'entorn, com el soroll, les llums brillants o les multituds, poden resultar aclaparadors i dolorosos.

El meltdown es pot manifestar de diferents maneres. Algunes persones poden plorar, cridar, colpejar objectes o autolesionar-se, i ens podem sentir aclaparades i necessitar retirar-nos a un lloc tranquil per recuperar-nos. També pot provocar que tinguem dificultats per comunicar-nos i pot ser difícil per als altres entendre el que estem experimentant. Els meltdown poden tenir un impacte significatiu en la vida diària, poden afectar la capacitat per participar en activitats socials, laborals o educatives i poden generar sentiments de vergonya, culpa o frustració, a causa de la falta de comprensió i suport dels altres. 

Poden tenir un impacte significatiu en la vida diària, poden afectar la capacitat per participar en activitats socials, laborals o educatives i poden generar sentiments de vergonya, culpa o frustració.

Si el meltdown és l'externalització de la sobrecàrrega, el shutdown, per contra, és la internalització. Seria com una crisi interna, en la qual la persona sent una sobrecàrrega, però la manera d'afrontar-la és amb una mena de «curtcircuit» intern, que passa desapercebut pels altres. Simplement pot semblar que la persona no està present, com si estigués absent.  

Tant el meltdown com el shutdown solen donar-se durant un espai curt de temps, i són maneres inconscients de protegir-nos quan ja no podem més, que provoquen que no puguem parlar ni reaccionar. Quan es donen aquestes situacions, el millor que es pot fer per ajudar les persones que les pateixen és deixar-los un espai tranquil i el temps suficient perquè recuperin l'energia, i, quan puguin parlar, ja parlaran. Però sobretot, estar al seu costat i acompanyar-les. Com a mètode de prevenció poden ajudar tècniques de relaxació, així com elaborar un pla d'anticipació davant les possibles situacions estressants amb les alternatives de regulació per a afrontar-les.

I finalment, el burnout autista (també conegut com a síndrome d'estar cremat o síndrome d'anihilament) fa referència a un estat d'esgotament emocional, físic i mental degut principalment a una sobrecàrrega sensorial o a un sobreesforç per adaptar-se a l'entorn social. Pot comportar la pèrdua de la capacitat de fer el que abans feies de manera normal. És com si t'apaguessis, com si perdessis la capacitat de fingir que ets autista, i dona la sensació que els trets autistes s'exageren. El burnout, a diferència del meltdown i el shutdown, és a llarg termini, pot durar mesos, i pot portar a regressions, a pèrdua d'habilitats que perduraran en el temps.

El burnout autista fa referència a un estat d'esgotament emocional, físic i mental persistent i prolongat, que pot comportar la pèrdua de la capacitat de fer el que abans feies de manera normal.

Quan estàs en aquesta situació, acostumes a tenir menys tolerància als estímuls (s'accentua el malestar per llums, sons, olors, textures…), pots tenir estrès crònic, dolor físic (de cap, a la panxa o fins i tot febre), una baixa regulació emocional, amb canvis en l'estat d'ànim, irritabilitat, més meltdowns, etc., i problemes de concentració i memòria que dificulten les tasques diàries. A més, com no tens energia per a la interacció social, arriba l'aïllament.

Així doncs, les crisis de les persones autistes no són rebequeries. A un nen o nena autista se li permet tirar-se al terra, a una persona adulta autista no, i ha de buscar altres estratègies compensatòries per autoregular-se a nivell emocional, per evitar el prejudici i l'estigma de la gent. Però encara falta molta comprensió i sensibilització sobre aquest tema.