www.som360.org/ca

La cura bucodental de les persones autistes

Prevenir i minimitzar l'impacte d'anar al dentista
Marta Romero
Marta Romero Solsona
Responsable de l'Àrea de Gestió de Projectes i Innovació
Centre de Recursos per l’Autisme de Barcelona (CRAB)
Montse Codina
Montserrat Codina Méndez
Infermera especialista Child Life. Referent d'autisme
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
TEA y dentista

A totes les persones ens genera certa ansietat anar a una visita odontològica, però aquesta ansietat augmenta i es pot convertir en un veritable repte per a les persones autistes, si no poden comptar amb els suports necessaris.

Hi ha estratègies que poden millorar molt l'experiència a la consulta odontològica, però el més important és prevenir per evitar, tant com sigui possible, haver-hi d'anar amb freqüència.

La higiene bucodental

La higiene bucodental és essencial i és la millor prevenció davant moltes de les afeccions dentals. És important conscienciar-nos des de petits de la importància de rentar-nos les dents com a mínim dues vegades al dia i generar aquest hàbit higiènic. Per promoure la higiene dental, a banda del propi exemple que cal donar, hi ha alguns materials i eines (vídeos, cançons, contes, aplicacions...) que poden ser de gran utilitat. Hem de veure quin suport li va millor a cada persona i acompanyar-la en el procés d'anar agafant l'hàbit.

Alguns contes:

  • Renta't les dents! (Salut i benestar per a petits). Elena Blanco, Gonzalo Oñoro. Il·lustracions d’Esther Bernal. Editorial Timunmas.
  • Aprende a lavarte los dientes. Equipo Susaeta. Il·lustracions de Graham Ross. Editorial Susaeta.
  • Cuentos cortos para lavarse los dientes. Abel Amutxategi. Il·lustracions d’Antonio Navas. Editorial RBA.

Algunes cançons i vídeos:

Algunes aplicacions:

Els experts recomanen raspallar-se les dents durant tres minuts després de cada àpat (podem fer servir un temporitzador per visibilitzar el temps). També és important fer servir un col·lutori (del gust que es prefereixi: maduixa, menta…) per a esbandir-se la boca durant trenta segons i evitar fer servir aigua per fer-ho, ja que se'n perd l'efecte. Aquest ha de ser l’objectiu cap al qual ens dirigirem, però cal anar pas a pas, sense pressa i amb tacte.

En alguns casos serà recomanable regular a poc a poc el temps de raspallat, començant per comptar fins a cinc o fins a deu quan es raspalla cada zona de la boca.

El primer pas és veure des de quin punt partim. És diferent una persona que es posa el raspall a la boca, però li falta aprendre a raspallar-se bé i mantenir un temps de raspallat, que una altra persona que mostri resistència a agafar el raspall i més encara a acostar-lo a la boca. Per a cada situació hem de pensar quins passos hem de seguir i quines estratègies utilitzarem per anar assolint petits objectius que ens portaran a millorar el raspallat i la higiene dental.

Per exemple, en algunes situacions podem començar utilitzant un raspall suau i deixar que la persona el manipuli i s’hi familiaritzi, ja que les persones que tenen hipersensibilitat és millor que primer practiquin amb un raspall manual i, a poc a poc, podran passar al raspall elèctric, en cas que sigui necessari. En altres casos, serà recomanable regular a poc a poc el temps de raspallat, començant per comptar fins a cinc o fins a deu quan es raspalla cada zona de la boca, fins a arribar al raspallat de tres minuts.

Algunes recomanacions per a la higiene bucodental:

  • Cal utilitzar sempre el mateix tipus de raspall i del mateix color perquè la persona es pugui habituar i ho pugui identificar amb facilitat. El raspall ha de ser suau en tots els casos. Recomanem renovar el raspall com a màxim cada 2 mesos.
  • Les seqüències visuals poden ser de gran ajuda per anticipar i planificar el procés de rentat de dents.
  • La pasta, inicialment, només es farà servir amb algunes persones, ja que el més important és que es raspallin bé les dents. De mica en mica i en poca quantitat s'anirà incorporant la pasta, comprovant quina és la més adequada (tipus, gust…).
  • A les persones que sàpiguen esbandir i escopir es recomana que utilitzin un col·lutori per a esbandir-se la boca al final del raspallat.
  • És bàsic acompanyar la persona en el procés de rentar-se les dents fins que sigui autònoma.
  • La higiene d'abans d'anar a dormir és la més important del dia, cal donar suport específicament en aquest moment per assegurar-nos que les dents queden ben netes.
  • Cal raspallar les dents per quadrants , de darrere cap endavant, començant pel costat esquerre de baix, costat dret de baix, costat esquerre de dalt, i costat dret de dalt. Comptarem com a mínim fins a 10 abans de passar al següent quadrant o farem servir un temporitzador. També cal ensenyar a raspallar dent per dent des de la geniva cap a la part baixa de la dent, tant dins com fora de les dents i la llengua.
Neteja bucodental
Imatge cedida per CRAB Fundació

Si seguim una higiene adequada, tindrem una millor salut dental, una millor salut general i més qualitat de vida. Tot i així, tocarà visitar el dentista per a revisions o per afeccions dentals. En aquest cas, val la pena preguntar al centre on es faci la visita si tenen experiència amb l'atenció a persones autistes per poder planificar la visita tan bé com sigui possible.

Minimitzar l'impacte d'anar al dentista 

Els procediments mèdics en general poden generar por o ansietat o poden resultar invasius per a qualsevol persona, però per a les persones autistes aquestes sensacions poden ser encara més importants i poden generar manca de col·laboració, actitud oposicionista, reaccions imprevistes, ansietat elevada, agitació psicomotriu i episodis de autoagressivitat o heteroagressivitat. A l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona l'equip de Child Life s'encarrega de minimitzar l'impacte que pot suposar per a qualsevol nen o nena l'estada a l'hospital o l’afrontament de procediments mèdics o quirúrgics.

En el cas de la visita a odontologia, pot resultar sempre complicada per a les persones amb autisme, sobretot per la quantitat d’elements sensorials que poden resultar estressants per a ells, com ara:

  • Obertura de la boca.
  • Introducció de material mèdic dins la boca.
  • L'ús d'aigua amb diferents pressions i temperatures.
  • El dolor.
  • La realització de tècniques en posició supina i sense possibilitat de control visual.
  • El soroll de l'instrumental utilitzat.

Per això, des de l'equip de Child Life es fa una preparació psicològica prèvia a la visita, també per a la família, en què, a través del joc simbòlic i la paraula, es facilita la comprensió i l'anticipació del que passarà. Durant aquesta visita, s’explora si ha tingut alguna experiència prèvia i com l'ha afrontada, se li explica el procediment i es resolen els dubtes i les pors. També es valora la necessitat d’utilitzar estratègies i eines que puguin ajudar-la a afrontar la visita, i se li lliura material (pictogrames, material gràfic...) perquè pugui continuar treballant des de casa o des de l’escola. Tot això es fa tenint en compte el nivell de desenvolupament, llenguatge, comprensió i sensorialitat de la persona.

És important també elaborar un document amb el perfil de la persona atesa, que reculli totes les seves característiques sensorials, conductuals i de relació, que es facilitarà a l'equip professional que l'atendrà per afavorir un ambient i una interacció adequats, sempre de manera coordinada. L'especialista Child Life valora també la necessitat d'acompanyar la persona durant la visita, i d'oferir-li altres recursos que la puguin ajudar, com la intervenció assistida amb gossos.

Procurar que la persona amb autisme tingui una experiència positiva durant aquesta visita afavoreix que pugui afrontar i viure les futures visites amb menys impacte.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 9 de octubre de 2023
Darrera modificació 4 de gener de 2024
Marta Romero

Marta Romero Solsona

Responsable de l'Àrea de Gestió de Projectes i Innovació
Centre de Recursos per l’Autisme de Barcelona (CRAB)
Montse Codina

Montserrat Codina Méndez

Infermera especialista Child Life. Referent d'autisme
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Sònia Tordera

Sònia Tordera Capdevila

Psicòloga especialista Child Life. Coordinadora del Servei de Child Life i referent de Neurologia
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona