Dificultats de les persones autistes en l'àmbit laboral

L'autisme o trastorn de l'espectre autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que comporta una condició per a tota la vida, que afecta la manera de relacionar-se amb l'entorn, amb més o menys intensitat, i pot presentar patrons de conducta repetitius i restringits. I tot això amb diferents nivells d'afectació, tal com indica la paraula espectre, que fa referència a les diferents maneres d'expressió amb què es pot presentar.

Per als adults amb autisme capacitats per desenvolupar una ocupació, com per a qualsevol altra persona, la feina representa autonomia i independència i més qualitat de vida i benestar. Per contra, la desocupació pot afectar la salut física i mental, i els problemes econòmics poden derivar a situacions d'exclusió social.

Les persones autistes solen ocupar llocs que no requereixen molta experiència i que no es corresponen a les seves capacitats, habilitats i nivell educatiu.

A Espanya, hi ha un elevat índex de desocupació entre les persones amb autisme, que sol oscil·lar entre un 75 - 90%. A més, les persones autistes solen estar subocupades, amb treballs a temps parcial, amb canvis freqüents de feina i amb llocs o tasques que no requereixen molta experiència i que no es corresponen a les seves capacitats, habilitats, nivell educatiu o desig.

Per a les persones amb autisme, el malestar laboral i el treball en un rol no desitjat afecten negativament el seu benestar, la productivitat i la motivació. Així doncs, el suport insuficient a la feina no només perjudica les persones autistes, sinó que fa que es perdin grans talents i aportacions valuoses amb les quals els empleats neurodivergentes poden contribuir a les empreses:

• Cerca de solucions creatives.
• Augment de la productivitat.
• Atenció i fixació al detall.
• Gran concentració.
• Honradesa.
• Baixa taxa d'absentisme.
• Manera de pensar diferent, que pot enriquir el treball i generar solucions innovadores.

Les empreses han d'entendre les necessitats de tots els seus treballadors i treballadores, també les de les persones amb TEA, per poder oferir-los ajustaments personalitzats perquè puguin exercir correctament les seves funcions i, a més, aconsegueixin desenvolupar-se personalment i professionalment. Això farà augmentar el seu rendiment i la seva eficàcia, que redundarà també en més beneficis per a l'empresa.

Principals dificultats per accedir a una feina 

Les persones adultes amb autisme s'enfronten a diversos problemes per trobar feina, però també per sortir ben parats d'una entrevista de treball, per exemple. Algunes d'aquestes dificultats són:

• Falta d'oportunitats. Moltes empreses no consideren les persones autistes com a candidates potencials, o tenen prejudicis o desconeixement sobre les seves capacitats i habilitats. Pensen que autisme és sinònim d'incapacitat i problemes, o simplement no han considerat la possibilitat de tenir empleats autistes, la qual cosa els limita l'accés al mercat laboral.
• Conclusions errònies per desconeixement. La falta d'un coneixement mínim sobre les fortaleses, les habilitats, els comportaments i les necessitats de les persones amb TEA dona com a resultat una falsa concepció de la seva imatge per part de la societat.
• Absència de programes específics de suport. Les persones autistes poden necessitar orientació vocacional, formació professional, adaptacions curriculars o ajudes tècniques per millorar les seves competències laborals i la seva ocupabilitat. Aquests recursos són escassos o inexistents en la majoria dels casos.
• Limitació de les habilitats socials. Les persones autistes tenen problemes per entendre les normes socials, les emocions i les intencions dels altres. Això pot afectar la seva comunicació verbal i no verbal, la seva expressió facial i corporal i el seu maneig de l'estrès. En una entrevista de treball s'avaluen tant els coneixements, les habilitats i l'experiència com la manera de contestar, és a dir, les habilitats socials de la persona candidata i, en el cas de les persones autistes, aquest és un dels seus problemes fonamentals.
• Rigidesa cognitiva. Les persones amb autisme solen preferir les rutines, les instruccions clares i els horaris fixos. No obstant això, una entrevista de treball pot implicar canvis imprevistos, preguntes ambigües, amb metàfores o situacions hipotètiques. Aquests factors poden generar-los confusió, ansietat o frustració per la seva dificultat per comprendre-les, adaptar-se o improvisar, oferint una imatge inconnexa amb la seva realitat i les seves fortaleses.

Principals dificultats en el lloc de feina i com resoldre-les

Quan aconsegueixen accedir a un lloc de treball, les persones adultes amb autisme es troben amb diversos problemes a l'hora de desenvolupar les seves funcions laborals, entre els quals:

• Sobrecàrrega sensorial. El cervell de les persones autistes és hipersensible als estímuls externs, com la llum, el soroll o el moviment. Això pot afectar la seva concentració i al seu benestar. Per això es pot intentar modificar l'entorn laboral fent que sigui més còmode i tranquil, fins i tot facilitar-los ajudes tècniques que els minimitzin, com ara  els cascos antisoroll o les ulleres de sol. Aquests ajustaments bàsics beneficien tota la plantilla, independentment de la seva condició cognitiva.
• Dificultats interpersonals. La cognició social és una de les principals àrees de dificultat en l'autisme. Les persones autistes poden tenir problemes per entendre les regles no escrites o les indirectes, per comunicar-se de manera efectiva amb els seus companys o clients o per a manejar els conflictes o les emocions alienes. Per això, es pot oferir a tota la plantilla formació sobre TEA i  neurodiversitat, comunicar-nos de manera directa i clara amb aquestes persones i donar-los un feedback constructiu sobre el seu acompliment.
• Falta d'estructura. La rigidesa cognitiva pròpia de l'autisme fa que adaptar-se als canvis sigui un veritable desafiament. Les rutines, les instruccions clares i els horaris fixos els aporten estabilitat i confiança. Per tant, els beneficia que ens anticipem i que els expliquem els canvis que poden sorgir en la seva tasca, donant-los opcions i temps per adaptar-se a ells i facilitant-los eines d'organització, com ara agendes o calendaris.
• Masking. És l'acte d'ocultar o dissimular les característiques pròpies de l'autisme per encaixar millor en l'entorn social. Moltes persones amb TEA recorren al masking per evitar el rebuig, la discriminació o l'assetjament a la feina i per millorar la seva integració a l'empresa. Però el cost emocional, mental i físic és elevat, ja que els pot provocar ansietat, depressió i esgotament

Aquests són alguns dels problemes que poden trobar les persones amb autisme per accedir a un lloc de treball i, quan ho han aconseguit, per mantenir-lo. Però no són els únics, ni es donen els mateixos en tots els casos, ja que cada persona és diferent i té les seves pròpies fortaleses i febleses. És fonamental conèixer la persona i les seves preferències per oferir-li un suport adequat i personalitzat a les seves necessitats.

Les empreses han d'oferir ajustaments personalitzats a les persones amb autisme perquè puguin exercir correctament les seves funcions i aconsegueixin desenvolupar-se personalment i professionalment.

En realitat, les persones autistes fan un esforç laboral més gran que la resta dels seus companys, ja que han de dur a terme les seves tasques com qualsevol altre persona i, a més, esforçar-se en el seu comportament social per poder sentir-se integrats a l'empresa. Malgrat això, la meitat d'ells pateixen assetjament o intimidació al lloc de treball, pel rebuig i la falta de comprensió dels seus companys i companyes.

La no discriminació en l'àmbit laboral

Les persones amb autisme pateixen com a col·lectiu una bretxa laboral molt important. El principi de la no discriminació en l'àmbit laboral dins l'Estat espanyol implica la prohibició que es produeixi qualsevol desigualtat de tracte, per raó de sexe, d'estat civil, d'edat dins dels límits marcats per la llei, per raó de raça, de condició social, d'idees religioses o polítiques, de pertinença o no a un sindicat de treballadors, per raó de discapacitat física, psíquica i sensorial, així com per raó de llengua. Cal tenir en compte que la discriminació a la feina pot ser constitutiva d'infracció greu de la llei.

L'article 35 de la Constitució espanyola fa referència al treball i a la protecció en situacions que puguin atemptar contra aquest dret: «Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que, en cap cas, pugui fer-se discriminació per raó de sexe». A més, assenyala que els poders públics hauran de vetllar per garantir la seguretat i la higiene en el treball en benefici de tots els treballadors. Es posa, doncs, de manifest la importància del treball en la vida dels ciutadans i l'obligació de les autoritats per garantir condicions justes i equitatives que assegurin el benestar i la dignitat dels treballadors.

La Unió Europea (UE) contempla que les persones amb discapacitat tenen dret a sol·licitar algunes adaptacions en el seu lloc de treball per desenvolupar adequadament la seva feina, i les empreses han de dur a terme aquestes adaptacions.

Si parlem de les persones que tenen alguna discapacitat, la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (Convenció de Nova York), aprovada per l'Organització de les Nacions Unides el 2006, reconeix la necessitat de protegir i promoure els drets humans de les persones amb discapacitat mitjançant lleis, polítiques i programes, tant generals com específics. Els governs nacionals ho fan a través de la seva legislació, que ha de «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals de totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent».

S'ha de fer, doncs, cas omís a les diferències? No, al contrari; està generalment reconegut que les persones que es diferencien de les altres, de manera que això els suposi un desavantatge, haurien de rebre un tracte diferent per compensar els desavantatges a què s'enfronten per aquestes diferències. De fet, la Unió Europea (UE) contempla que les persones amb discapacitat tenen dret a sol·licitar algunes adaptacions en el seu lloc de treball per desenvolupar adequadament la seva feina, i les empreses han de dur a terme aquestes adaptacions.

Així doncs, la discriminació, ja sigui per part de l'empresari, dels companys, del departament de Recursos Humans o de qualsevol altra persona, no té cabuda en el món laboral.