L'ambient com a factor de risc de desenvolupar autisme o TDAH

El desenvolupament del cervell és el procés a través del qual les neurones es formen i maduren, i està diferenciat en sis etapes: proliferació, migració, diferenciació, sinaptogènesi (que és la formació de les sinapsis, que són les connexions entre neurones), mielinització i apoptosi. Aquest procés s'inicia durant l'embaràs i segueix fins al final de l'adolescència.

L'exposició a factors ambientals durant aquest període pot donar lloc a una alteració del desenvolupament del cervell i afectant la cognició, com ara disminuint el coeficient intel·lectual, o augmentant el risc de presentar diferents trastorns de com l'autisme o el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).

Contaminació atmosfèrica

Diverses investigacions han observat una associació entre l’exposició a determinades concentracions de partícules en suspensió (PM2.5) i el diagnòstic d’autisme. També s'han descobert connexions entre l'exposició durant l'embaràs i la infància amb una disminució de la funció cognitiva (relacionada amb el coeficient intel·lectual que és la capacitat de processament d'informació per part de l'individu) i problemes neuroconductuals. Específicament per l'exposició durant la infància s'ha vist que aquells nens que anaven a escoles amb alts nivells de contaminació relacionada amb el trànsit presentaven un desenvolupament cognitiu més lent al llarg d'un any, així com altres alteracions cognitives relacionades amb la contaminació rebuda durant el camí de l'escola a casa i viceversa, o afectacions en la capacitat d'atenció a causa de la contaminació a curt termini (en les darreres vint-i-quatre hores).

Finalment, com que s'han vist afectacions específiques en determinades zones del cervell, es creu que podrien ajudar a explicar el perquè dels efectes observats a nivell cognitiu.

Metalls

En aquest apartat és important tenir en compte que el plom, el metilmercuri i l'arsènic són reconeguts com a compostos neurotòxics, i que, per tant, ja s'ha descobert que tenen la capacitat d'alterar greument el sistema nerviós i de provocar dany cerebral. Les troballes que s'han trobat per l'impacte de baixes concentracions de metilmercuri durant l'embaràs han tingut molta controvèrsia, ja que en alguns casos s'ha vist efecte cognitiu i neuropsicològic, però en altres no s'han observat associacions. Això pot ser degut a que el peix, que és la principal font de metilmercuri, també té greixos essencials que són beneficiosos per al desenvolupament cerebral. Pel que fa al neurocomportament, l'exposició al mercuri a nivell prenatal i durant la infància està associada amb l'autisme i el TDAH.

A l'estudi de l'efecte del plom, n'hi ha més varietat i és difícil separar si l'impacte ve donat per una exposició prenatal o durant els primers anys de vida. Hi ha moltes investigacions que estudien l'exposició durant la infància i mostren que hi ha relació amb la funció cognitiva, el risc de TDAH i altres alteracions del comportament durant l'edat adulta.

Pel que fa al cadmi, hi ha evidència del seu impacte en el desenvolupament cognitiu i els trastorns del comportament, però pocs estudis respecte al TDAH.

Finalment, l'exposició a l'arsènic s'ha associat amb una disminució del coeficient intel·lectual, el desenvolupament cognitiu i alguns trastorns neuroconductuals. És interessant en aquest cas, que un estudi d'intervenció va observar que si es reduïen les concentracions d'arsènic a l'aigua que bevien un grup de nens, aquests presentaven una millora en un tipus de memòria anomena memòria de treball.

Contaminants orgànics persistents

El 2015 es va publicar una revisió que recollia l'evidència dels darrers deu anys sobre l'associació entre l'exposició durant l'embaràs i els primers anys de vida als PCB i alteracions en el desenvolupament neuronal i els trastorns del comportament.

Pesticides

Pel que fa al neurodesenvolupament, l'exposició als pesticides és una de les exposicions amb més evidència i de més qualitat, ja que es coneix que alguns dels components dels pesticides són neurotòxics, és a dir, que tenen la capacitat d'alterar greument les funcions del sistema nerviós.

L'exposició prenatal s'ha relacionat amb una reducció en la puntuació del coeficient intel·lectual i amb altres mesures del desenvolupament mental i psicomotor del nen. Pel que fa a l'exposició durant els primers anys de vida hi ha pocs estudis i molts presenten resultats inconsistents.

Químics presents als productes d'higiene personal i els plàstics

Com hem comentat anteriorment tenim els ftalats i el BPA dins del grup de químics presents als productes d'higiene personal i als plàstics. En el cas dels ftalats s'ha estudiat l'exposició a aquests compostos durant l'embaràs i s'ha vist que els nens exposats poden presentar un desenvolupament psicomotriu menor, i en el cas de l'exposició durant la infància, un coeficient intel·lectual més baix. Encara hi ha dubtes en relació amb l'associació entre els ftalats i el desenvolupament del trastorn autista. Pel que fa al BPA hi ha inconsistències en l'impacte que pot tenir la seva exposició a nivell neuronal, si el sexe biològic té alguna implicació i si és l'exposició prenatal o durant la infància la que incideix. S’han observat associacions amb les funcions executives o cognitives.

Soroll

En el cas del soroll, gran part dels estudis miren l'exposició durant els primers anys de vida i la relació amb el neurodesenvolupament. La major part de l'evidència respecte a aquesta exposició determina una relació amb la memòria a llarg termini, la comprensió lectora o trastorns en la conducta emocional o hiperactivitat, encara que l'evidència en alguns casos mostra inconsistències o és insuficient.

Espais verds

La majoria dels estudis també han avaluat l'exposició durant la infància als espais verds i el seu impacte al neurodesenvolupament. S’ha observat que estar exposat a aquests ambients naturals i/o verds aporta efectes beneficiosos al nen respecte la capacitat d’atenció i la cognició. Tot i això, són estudis molt preliminars, i l'evidència és limitada, per la qual cosa per poder determinar clarament l'efecte beneficiós d'aquests ambients cal dur a terme més recerca.

Aquest és un article original del 13º Informe FAROS L’ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?