www.som360.org/ca

El TDAH, un trastorn comú en la població infantil

Dia Nacional del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) a Espanya.
José Ángel Alda Díez
Dr. José Ángel Alda Díez
Doctor en Medicina i Cirurgia. Psiquiatria infantil i juvenil. Coordinador de la Unitat de TDAH
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
TDAH

El 27 d’octubre se celebra el Dia Nacional del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) a Espanya. Es tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament els símptomes del qual s’inicien en la infància i que implica un patró de dèficit d’atenció (la criatura es distreu fàcilment, li costa mantenir l’atenció a classe, s’oblida de les cites, perd les coses sovint), hiperactivitat i impulsivitat (és impacient, vol les coses immediatament, li costa esperar-se en fila, no sol respectar el torn de paraula i interromp els altres durant la conversa). En funció dels símptomes predominants parlem de presentació amb manca d’atenció, presentació hiperactiva-impulsiva i presentació combinada. Aquesta darrera és la que trobem més sovint en les nostres consultes.

És habitual que s’associï amb altres problemes o trastorns, com ara problemes d’aprenentatge, problemes de conducta com el trastorn negativista desafiador o problemes de son i trastorns afectius i d’ansietat.

Té una prevalença (nombre de persones amb un trastorn o malaltia) elevada: al voltant d’un 5 % de la població infantil presenta TDAH. Això significa que, en una classe d’uns 30 alumnes, entre 1 i 3 el presenten, i és un dels principals motius d’assistència a consultes de salut mental de nens i adolescents.

El seu origen és multifactorial i la causa genètica és la més important. També s’ha relacionat amb el consum de tabac o alcohol durant l’embaràs, la prematuritat, un pes baix en néixer i un retard en el creixement intrauterí o traumatismes cerebrals greus.

El diagnòstic clínic es basa en la informació recollida durant l’entrevista amb el nen o la nena i els seus pares, i en l’obtenció de dades de la situació a l’escola o en altres àmbits, com ara activitats extraescolars. En aquests moments no disposem de cap prova de laboratori, genètica o de neuroimatge, que ens proporcioni el diagnòstic de TDAH.

El tractament més recomanat per les guies de pràctica clínica (GPC) és el multimodal, que inclou adaptacions a l’aula, tractament psicològic, sobretot grups psicoeducatius amb els progenitors dels infants atesos i, en els casos moderats o greus, o si les primeres mesures són insuficients, tractament farmacològic. A Espanya disposem de dos grans grups de fàrmacs indicats per al TDAH en infants a partir de 6 anys. El primer grup són els estimulants (metilfenidat i lisdexamfetamina) i el segon grup són els no estimulants (atomoxetina i guanfacina). Els fàrmacs indicats per al TDAH són eficaços i segurs. Més del 70 % dels infants atesos responen de manera eficaç al primer tractament. Els efectes secundaris són lleus i rarament obliguen a suspendre el tractament. Entre aquests efectes secundaris, els més freqüents són la pèrdua de gana, sobretot al migdia, i l’insomni de conciliació. Per mirar de solucionar la pèrdua de gana, s’aconsella distribuir la ingesta en 5-6 àpats al dia, mirant que els més quantiosos siguin l’esmorzar, el berenar i el sopar. Per esmorzar es pot incloure fruita seca (ametlles, avellanes, nous), sense torrar i sense sal, sempre que no es tingui algun tipus d’al·lèrgia a aquests aliments. Per als problemes del son normalment administrem melatonina en dosis baixes, uns 30-60 minuts abans de l’hora en què l’infant ha d’anar a dormir.

És important assegurar en aquests infants una dieta variada que inclogui suficients racions de fruita, verdura i peix (dieta mediterrània) i limiti el consum de sucres simples, colorants artificials i begudes ensucrades o energètiques. També són coneguts els beneficis de la pràctica regular d’exercici i cal procurar que sigui divertit i adequat per a l’edat del nen o la nena.

Hi ha evidències igualment sobre el benefici de la pràctica de «mindfulness», o consciència plena, en infants amb TDAH, tal com es recull en l’informe «Mindfulness for Health» (M4H) (Huguet i Alda, 2019).

 

Huguet, A. y Alda, Jose A. (2019). Mindfulness for Health (M4H): Programa de mindfulness para niños con TDAH. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (ed).

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 27 de octubre de 2020
Darrera modificació 27 de octubre de 2020
José Ángel Alda Díez

Dr. José Ángel Alda Díez

Doctor en Medicina i Cirurgia. Psiquiatria infantil i juvenil. Coordinador de la Unitat de TDAH
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona