Totes les persones podem sentir que la nostra «bateria» s'esgota en alguns moments. En el cas concret de les persones autistes, no es pot generalitzar, però sí que és cert que els esforços que fan de vegades amb les interaccions socials, les conductes de masking i la sensorialidad de l'entorn poden esgotar abans aquesta «bateria». Però això és diferent per a cada persona i també pot variar segons el moment vital de la persona o el context. I això no vol dir que la persona autista no tingui interès social (això també és particular de cada persona), vol dir que els estímuls externs han acabat saturant-la i esgotant-la.

Per a recuperar aquesta energia cada persona té les seves estratègies, que moltes vegades passen per la reducció d'estímuls o per controlar-los més. Això pot implicar anar a dormir, aïllar-se en una habitació com si fos un «racó de la calma», fer una dutxa, jugar tot sol amb la mascota... Les necessitats i la manera de recuperar-se poden ser molt variades. És important respectar la persona i facilitar-li aquests espais, per evitar episodis de saturació que puguin generar un elevat malestar (meltdown o shutdown). Davant el dubte, sempre pots intentar preguntar-li a la persona què necessita.