Moltes nenes poden estar subdiagnosticades encara en l'edat escolar, i, sovint, les seves dificultats passen desapercebudes tant pels pares com pels educadors.  A vegades, un professional de l'educació pot detectar situacions que no es donen en altres espais on no hi ha tantes demandes cognitives i socials en joc, i per això és important que es comparteixi informació entre la comunitat escolar, la família i els professionals sanitaris. 

La Guia de bunas prácticas en mujeres con TEA, de l'associació AETAPI, indica algunes característiques que poden ajudar els docents a detectar si una nena pot tenir TEA:

• Tenen poca iniciativa social, espontaneïtat en la comunicació i poden aïllar-se del grup.
• Són particularment desinhibides, semblen desconèixer els nivells d'intimitat, i tenir conductes molt obertes amb desconeguts, com ara explicar-los secrets o fer preguntes que transcendeixin la intimitat dels altres.  
• Es relacionen aparentment amb normalitat, però amb dificultats per intimar, mostrar complicitat social i ser versàtils en grups diferents a l'habitual. Poden anar d'un grup a un altre sense fer amistats estables en cap d'ells.  
• Presenten crisi d'angoixa, plors o enrabiades de manera sostinguda davant de situacions que poden resultar inexplicables o exagerades, i poden ser derivades de situacions que la nena no pot explicar.
• Busquen llocs tranquils, silenciosos i aïllats en els esbarjos escolars, en situacions socials o en els moments lliures. 
• No tenen el mateix llindar de dolor que els altres infants i no es queixen quan es fan mal, o, al contrari, senten com amenaçador qualsevol frec o contacte. 
• Imiten els seus companys de manera mecànica i poc espontània. 
• Poden semblar egocèntriques, costa fer que canviïn d'idea i volen dirigir com a requisit per a jugar, desenvolupen amistats exclusives i excloents, que no poden ser compartides, i obsessions amb altres infants i adults de l'escola.  
• Juguen amb ninots, personatges o objectes simbòlics, però en realitat dediquen la majoria del temps a organitzar el joc, ordenar els objectes i preparar una escena, més que a jugar de manera flexible.  
• Són molt innocents, complaents, no entenen les bromes dels seus companys i són víctimes de picardies i bromes col·lectives.  
• S'obsessionen amb les relacions amb adults o companys de manera enganxosa i dependent. 
• Quan utilitzen les xarxes socials o comunicacions electròniques, fiquen la pota de manera freqüent o són massa ingènues, o exposen públicament continguts que poden avergonyir els altres, sense que aquesta sigui la seva intenció. O, al contrari, malgrat que tots els seus companys utilitzen mitjans electrònics i digitals de comunicació, s'aïllen virtualment dels altres infants o adolescents.