- Quines tècniques recomaneu per relacionar-nos amb una persona amb TEA?
- Quines lectures recomanaries a les famílies per a millorar aquests aspectes de la comunicació i la interacció social?
- Quines lectures recomanaries als docents per saber més coses sobre la comunicació amb alumnes amb TEA?
- Com aconseguir que un nen «t’escolti» quan a ell no li interessa fer-ho sense haver de repetir moltes vegades la pregunta ni alçar el to de veu?
- El meu fill té 4 anys i, quan fa alguna cosa que no hauria de fer, li explico que no ho faci i el motiu, però crec que no ho entén perquè ho torna a fer. No sé com fer-ho.
- Com puc explicar-li al meu fill de 6 anys la importància de donar espai als altres infants, de no posar-se damunt dels altres i evitar que estigui fent la mateixa pregunta de forma repetitiva per evitar el rebuig dels altres infants?
- Tinc un fill de 14 anys amb TEA i TDAH, com puc comunicar-me millor amb ell per tal que no es posi agressiu ni s’enfadi cada cop que li demano que es dutxi, que faci els deures o que deixi el mòbil, al qual està molt enganxat?
- És bo obligar els infants amb TEA a relacionar-se amb altres companys si no volen fer-ho?
- Quan són joves o adults, com podem aconseguir que surtin de casa si, a més a més no tenen feina? Aquest aïllament és bo per a ells?
- Com a professor, tinc dificultats perquè amb tants alumnes perdem de vista les necessitats de les persones amb TEA. Com podem ajudar i assegurar-nos que han entès el que els estem dient?
- Es poden treballar les emocions amb nens amb TEA a l’àmbit escolar?
- Quins recursos hi ha per a adults amb TEA? Els pocs que les famílies troben són privats i de cost elevat.
- Quines estratègies recomaneu per incentivar la voluntat de comunicar-se amb reforçadors no primaris en casos de nens amb TEA i discapacitat? En casos de TEA no verbal, sense comunicació amb pictogrames ni altres sistemes de comunicació alternativa.
- Com podem atendre les seves necessitats i reduir l’ansietat que els provoquen les situacions quotidianes?
- Com et pots relaciona amb un professional de la medicina amb TEA?
- Quin perfil professional és més adequat per treballar la intenció comunicativa i la interacció en les persones amb TEA?
- Com es podria adaptar el nivell curricular als perfils dels nens amb TEA?
- Com podem donar suport a una persona amb Síndrome d’Asperger quan veien que ho està passant malament per comunicar-se?
Com es podria adaptar el nivell curricular als perfils dels nens amb TEA?
El tema educatiu és complex, s’ha de tenir en compte també que cada infant té un perfil diferent i unes necessitats específiques. Cal tenir en compte que aquests infants fan un esforç extra per aprendre al seu ritme i en certes ocasions no es té suficientment en compte a l’aula les necessitats educatives i diversitats de cada nen, amb TEA o sense.
És important personalitzar l’ensenyament, tenir en compte les diferents intel·ligències i adaptar el procés d’aprenentatge a cada menor. Sens dubte, els docents intenten fer-ho tan bé com saben i poden, també es requereix més formació en aquest àmbit i potser més recursos al sistema.
Com a professional de l’ensenyament, he de dir que és molt difícil atendre tota la diversitat que existeix a les aules. Malgrat això, existeixen estratègies com les que hem indicat en altres preguntes que poden ajudar.
Els centres, si disposen dels recursos necessaris, poden organitzar grups reduïts, posar dos professors a la mateixa aula i així atendre la diversitat, facilitar formació específica en TEA.
A escala curricular, existeixen els plans individualitzats. Aquest document, que s’ha d’elaborar conjuntament entre la família, l’Equip d’Assessorament i orientació psicoeducativa (EAP) i la persona tutora de l’alumne o alumna al començament del curs, ha de recollir els objectius que ha d’aconseguir l’alumne i les adaptacions necessàries en l’àmbit curricular i de l’entorn. També és important que se li faci un seguiment trimestral (avaluació) per tal de poder-lo adaptar en funció dels mèrits aconseguits.
