www.som360.org/ca
Totes les respostes
- Quines tècniques recomaneu per relacionar-nos amb una persona amb TEA?
- Quines lectures recomanaries a les famílies per a millorar aquests aspectes de la comunicació i la interacció social?
- Quines lectures recomanaries als docents per saber més coses sobre la comunicació amb alumnes amb TEA?
- Com aconseguir que un nen «t’escolti» quan a ell no li interessa fer-ho sense haver de repetir moltes vegades la pregunta ni alçar el to de veu?
- El meu fill té 4 anys i, quan fa alguna cosa que no hauria de fer, li explico que no ho faci i el motiu, però crec que no ho entén perquè ho torna a fer. No sé com fer-ho.
- Com puc explicar-li al meu fill de 6 anys la importància de donar espai als altres infants, de no posar-se damunt dels altres i evitar que estigui fent la mateixa pregunta de forma repetitiva per evitar el rebuig dels altres infants?
- Tinc un fill de 14 anys amb TEA i TDAH, com puc comunicar-me millor amb ell per tal que no es posi agressiu ni s’enfadi cada cop que li demano que es dutxi, que faci els deures o que deixi el mòbil, al qual està molt enganxat?
- És bo obligar els infants amb TEA a relacionar-se amb altres companys si no volen fer-ho?
- Quan són joves o adults, com podem aconseguir que surtin de casa si, a més a més no tenen feina? Aquest aïllament és bo per a ells?
- Com a professor, tinc dificultats perquè amb tants alumnes perdem de vista les necessitats de les persones amb TEA. Com podem ajudar i assegurar-nos que han entès el que els estem dient?
- Es poden treballar les emocions amb nens amb TEA a l’àmbit escolar?
- Quins recursos hi ha per a adults amb TEA? Els pocs que les famílies troben són privats i de cost elevat.
- Quines estratègies recomaneu per incentivar la voluntat de comunicar-se amb reforçadors no primaris en casos de nens amb TEA i discapacitat? En casos de TEA no verbal, sense comunicació amb pictogrames ni altres sistemes de comunicació alternativa.
- Com podem atendre les seves necessitats i reduir l’ansietat que els provoquen les situacions quotidianes?
- Com et pots relaciona amb un professional de la medicina amb TEA?
- Quin perfil professional és més adequat per treballar la intenció comunicativa i la interacció en les persones amb TEA?
- Com es podria adaptar el nivell curricular als perfils dels nens amb TEA?
- Com podem donar suport a una persona amb Síndrome d’Asperger quan veien que ho està passant malament per comunicar-se?
Com aconseguir que un nen «t’escolti» quan a ell no li interessa fer-ho sense haver de repetir moltes vegades la pregunta ni alçar el to de veu?
Una de les principals dificultats que tenen els infants i les persones adultes amb TEA és deixar-se anar en la interacció i la comunicació social.
Hi ha algunes recomanacions que podem seguir per a millorar aquesta escolta:
En primer lloc, és important saber què és el que entenen i a quin nivell. És important saber si el missatge que estem transmetent els està arribant, saber si tenen la capacitat i, fins i tot, el context perquè aquestes persones puguin rebre aquest missatge.
- Establir contacte visual, i assegurar-nos que ens està prestant atenció. Puc dir-li, per exemple, si pot escoltar-me un moment.
- Anticipar-li que necessito la seva atenció i que després podrà continuar fent aquella tasca o jugant.
- Situar-se a prop de l’infant o la persona adulta, no se li ha de parlar des de la distància.
- Procurar parlar amb un to i un volum adequats, no per alçar més la veu ens escoltarà més i la comunicació serà millor.
- Fer servir missatges curts i que siguin molt clars. Cal tenir paciència i també donar-li temps perquè pugui processar la informació i donar-nos una resposta.
- Si és necessari, és recomanable expressar el missatge verbalment acompanyant-lo amb un dibuix o un gest.
- Un cop expressat el missatge, cal esperar i tornar-lo a repetir si és necessari. Si no respon, de manera tranquil·la, apropar-se a la persona i acompanyar-la al lloc on li estem demanant que vagi.
Cal tenir en compte que la repetició freqüent d’instruccions ensenya a no escoltar.
Estàs veient:
Dra. Vanessa Pera Guardiola
Psiquiatra. Cap de l'Àrea Infanto Juvenil
Sant Joan de Déu Terres de Lleida