www.som360.org/ca
Autolesions

Descobrir que la teva filla o fill s’autolesiona pot ser quelcom molt difícil de digerir i d’entendre. A l’hora de parlar-ne, és recomanable que puguis explicar-li com et fa sentir això, que ho facis de la manera més tranquil·la possible (intenta no discutir o culpabilitzar) i que intentis saber com se sent el teu fill o filla amb l’autolesió (com se sent abans i després de fer-ho). Darrere de l’autolesió pot haver-hi cert malestar o també dificultats emocionals, per la qual cosa és important que li facis saber que no està sol.

Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)

Hi ha dos patrons de relació en infants i persones amb TEA: un perfil més inhibit, que li costa iniciar la interacció social i que es queden més aïllats, amb els seus interessos, i un altre perfil que busca el contacte i relacionar-se amb els altres, però que moltes vegades no fa servir les estratègies adequades i també acaba presentant dificultats en les relacions socials.

Vanessa Pera Guardiola
Autolesions

Les xarxes socials poden ser un instrument per a la propagació del fenomen de l’autolesió. Sabem que hi ha pàgines i vídeos a les xarxes socials que parlen de l’autolesió. Això fa que sigui molt probable que la majoria dels joves sàpiguen què és. No obstant això, les xarxes socials també són una oportunitat per poder ajudar aquells joves que s’autolesionen o que estan en risc de fer-ho. Existeixen algunes pàgines web amb informació contrastada sobre l’autolesió, com answers.cat. Conèixer-les podria ser de gran ajuda.

Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)

És cert que existeixen pocs recursos, sobretot per a adults. I els que hi ha estan vinculats a la discapacitat. Aquests funcionen quan hi ha un cas de TEA amb discapacitat, com és el cas a Catalunya del Servei Especialitzat en Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual (SESMDI), que són similars als Centres d’Atenció de Salut Mental Infanto-juvenil (CSMIJ) amb seguiment ambulatori. És veritat que són recursos limitats.

Emili Navarro Díez
Autolesions

Si una amiga t’explica que s’està autolesionant, això suposa una mostra de confiança, per la qual cosa l’hauries de fer servir per convèncer-la que sigui ella mateixa qui ho expliqui als seus pares o a alguna persona adulta que la pugui ajudar. Algunes vegades és més fàcil començar explicant-ho a una orientadora escolar, al tutor o tutora, al psicopedagog, etc., i posteriorment, aquest professional la pot ajudar a explicar-ho als pares, que sempre haurien d’acabar estant informats, tot i que no sempre són els primers a saber-ho.

Anna Sintes
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)

Hi ha diversa bibliografia interessant per a les famílies. Alguns dels títols més recomanats són:

Emili Navarro Díez
Autolesions

La influència del grup a aquesta edat és molt elevada. Per a una adolescent, ser acceptada socialment pot ser una de les seves principals necessitats. Això passa tant en adolescents excessivament dependents, com en adolescents no dependents. Per això, moltes vegades s’observen conductes d’imitació.

Anna Sintes
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)

L’important és reforçar qualsevol estratègia utilitzada per iniciar la comunicació, sempre que sigui una estratègia adaptativa.

Vanessa Pera Guardiola
Autolesions

Sabem que existeixen diferents tipus d’autolesió. Algunes són més severes que altres. Alguns estudis indiquen que les noies s’autolesionen més freqüentment (sobretot en el context clínic), ho fan utilitzant mètodes més diversos i és més probable que facin servir els talls com a mètode d’autolesió. Els nois s’autolesionen amb menys freqüència i fan servir uns altres mètodes. Per tant, sí que existeixen algunes diferències entre nois i noies.

Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)

Hi ha diversos recursos que poden ser d’interès pels professors i professores. Algunes referències que podem recomanar són:

Vanessa Pera Guardiola
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)
Ser una persona adulta amb un trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) implica diversos desafiaments a totes les esferes vitals de la persona. Des del desfasament a nivell laboral entre estudis i l'ocupació on treballen, els estudis, les relacions personals, la presència d'altres trastorns de salut mental o mala salut física, la maternitat, la criança dels fills, fins o la discriminació i estigma social, entre altres. En aquesta sessió volem respondre als principals dubtes que persones amb TEA, famílies o entorn puguin tenir en relació amb allò que significa ser una persona adulta amb un TEA. Envia'ns les teves preguntes!
Dra. Elena Huerta Ramos
Dra. Elena Huerta Ramos
Raquel Montllor Linares
Raquel Montllor Linares
Autolesions
Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.
Anna Sintes
Dra. Anna Sintes Estévez
Dr. Daniel Vega Moreno
Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)
Les persones amb trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) presenten dificultats en l'ús del llenguatge funcional i en la comunicació no verbal, una característica que els pot generar dificultat en la interacció social, frustració i/o ansietat. Com ens podem comunicar millor amb les persones amb TEA? Què podem fer a casa o des de l'entorn de les persones amb TEA perquè ens entenguin millor? Com podem ajudar-los a comunicar-se millor a casa, a l'escola o a l'entorn laboral?
Vanessa Pera Guardiola
Dra. Vanessa Pera Guardiola
Emili Navarro Díez
Emili Navarro Díez