www.som360.org/ca
Trauma

Hi ha consideracions específiques que no es recullen avui dia en els manuals diagnòstics. La simptomatologia és la mateixa, però normalment és fàcil que s'emmascari amb altres símptomes o característiques. Hi ha un llibre preciós d'Isabel Paula que es diu El trauma complejo en el autismo: la urgencia de una intervención sensible (Ed. Alianza), que recomano moltíssim.

Alicia Álvarez García
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)

A l’aula, per assegurar-nos que un alumne ha entès el que li demanem cal acostar-se a ell o ella i preguntar-li directament si ho ha entès, perquè de vegades pressuposem que ens està entenent i no és així.

El docent és qui ha d’adaptar-se a l’alumne i no al revés. El clàssic mètode d’assaig-error no funciona amb les persones amb TEA. Com a punt de partida és important tenir en compte els interessos del mateix alumne.

Vanessa Pera Guardiola
Autolesions

La revisió directa del cos per comprovar l’existència de noves autolesions és quelcom que pot ser molt intimidant o estressant per a l’adolescent que s’autolesiona. Algunes vegades és necessari i inevitable, com quan les persones que s’autolesionen estan hospitalitzades o ateses en un context clínic- assistencial. Aquestes observacions s’enquadren en les cures d’infermeria i les duen a terme professionals sanitaris.

Anna Sintes
Autolesions

Probablement, es deu a diversos motius. Un d’ells té a veure amb el canvi en la manera de relacionar-nos en les últimes dècades. L’ús de xarxes socials com a instrument de socialització pot ajudar a la propagació de l’autolesió entre els joves. També, en els darrers anys, l’autolesió ha estat més freqüent en sèries de televisió i cançons dirigides als joves, la qual cosa pot haver contribuït a una certa normalització d’aquest tipus de conductes.

Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)

Els nens i les persones adultes amb TEA tenen dificultats en la identificació i expressió de les emocions. Evidentment es poden i s’han de treballar les emocions.

És important treballar de manera coordinada en els diferents espais que formen part del seu entorn directe: escola, institut, casa, centre de salut mental, i fer servir estratègies comunes per no generar-los frustració.

Vanessa Pera Guardiola
Autolesions

Descobrir que la teva filla o fill s’autolesiona pot ser quelcom molt difícil de digerir i d’entendre. A l’hora de parlar-ne, és recomanable que puguis explicar-li com et fa sentir això, que ho facis de la manera més tranquil·la possible (intenta no discutir o culpabilitzar) i que intentis saber com se sent el teu fill o filla amb l’autolesió (com se sent abans i després de fer-ho). Darrere de l’autolesió pot haver-hi cert malestar o també dificultats emocionals, per la qual cosa és important que li facis saber que no està sol.

Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)

Hi ha dos patrons de relació en infants i persones amb TEA: un perfil més inhibit, que li costa iniciar la interacció social i que es queden més aïllats, amb els seus interessos, i un altre perfil que busca el contacte i relacionar-se amb els altres, però que moltes vegades no fa servir les estratègies adequades i també acaba presentant dificultats en les relacions socials.

Vanessa Pera Guardiola
Autolesions

Les xarxes socials poden ser un instrument per a la propagació del fenomen de l’autolesió. Sabem que hi ha pàgines i vídeos a les xarxes socials que parlen de l’autolesió. Això fa que sigui molt probable que la majoria dels joves sàpiguen què és. No obstant això, les xarxes socials també són una oportunitat per poder ajudar aquells joves que s’autolesionen o que estan en risc de fer-ho. Existeixen algunes pàgines web amb informació contrastada sobre l’autolesió, com answers.cat. Conèixer-les podria ser de gran ajuda.

Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)

És cert que existeixen pocs recursos, sobretot per a adults. I els que hi ha estan vinculats a la discapacitat. Aquests funcionen quan hi ha un cas de TEA amb discapacitat, com és el cas a Catalunya del Servei Especialitzat en Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual (SESMDI), que són similars als Centres d’Atenció de Salut Mental Infanto-juvenil (CSMIJ) amb seguiment ambulatori. És veritat que són recursos limitats.

Emili Navarro Díez
Autolesions

Si una amiga t’explica que s’està autolesionant, això suposa una mostra de confiança, per la qual cosa l’hauries de fer servir per convèncer-la que sigui ella mateixa qui ho expliqui als seus pares o a alguna persona adulta que la pugui ajudar. Algunes vegades és més fàcil començar explicant-ho a una orientadora escolar, al tutor o tutora, al psicopedagog, etc., i posteriorment, aquest professional la pot ajudar a explicar-ho als pares, que sempre haurien d’acabar estant informats, tot i que no sempre són els primers a saber-ho.

Anna Sintes
Empleabilitat
Les persones amb neurodiversitat s'enfronten a molts reptes i desafiaments tant a l'accés al mercat laboral com al desenvolupament de les seves habilitats dins d'una empresa. Tant és així, que hi ha un alt índex d'atur entre les persones neurodivergents, com les persones autistes o amb TDAH. A més, sovint estan en situació de subocupació, exercint funcions que no tenen res a veure amb les seves capacitats. Tot i que les empreses tenen l'obligació i la responsabilitat de facilitar adaptacions per garantir la igualtat de condicions al lloc de treball a totes les persones empleades, cal que les persones amb neurodiversitat també coneguin algunes estratègies que les poden ajudar a superar algunes de les dificultats. En aquesta sessió abordarem qüestions com ara: Preparar una entrevista de feina, saber quin tipus de feines són les més adequades, quines adaptacions al lloc de treball em poden ajudar, l'estigma en l'àmbit laboral o què puc aportar a l'empresa des de la meva perspectiva neurodivergent . Envia'ns les teves preguntes!
Javier Peris
Javier Peris Escribá
Marta Martín García
Marta Martín García
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)
Ser una persona adulta amb un trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) implica diversos desafiaments a totes les esferes vitals de la persona. Des del desfasament a nivell laboral entre estudis i l'ocupació on treballen, els estudis, les relacions personals, la presència d'altres trastorns de salut mental o mala salut física, la maternitat, la criança dels fills, fins o la discriminació i estigma social, entre altres. En aquesta sessió volem respondre als principals dubtes que persones amb TEA, famílies o entorn puguin tenir en relació amb allò que significa ser una persona adulta amb un TEA. Envia'ns les teves preguntes!
Dra. Elena Huerta Ramos
Dra. Elena Huerta Ramos
Raquel Montllor Linares
Raquel Montllor Linares
Autolesions
Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.
Anna Sintes
Dra. Anna Sintes Estévez
Dr. Daniel Vega Moreno
Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA)
Les persones amb trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) presenten dificultats en l'ús del llenguatge funcional i en la comunicació no verbal, una característica que els pot generar dificultat en la interacció social, frustració i/o ansietat. Com ens podem comunicar millor amb les persones amb TEA? Què podem fer a casa o des de l'entorn de les persones amb TEA perquè ens entenguin millor? Com podem ajudar-los a comunicar-se millor a casa, a l'escola o a l'entorn laboral?
Vanessa Pera Guardiola
Dra. Vanessa Pera Guardiola
Emili Navarro Díez
Emili Navarro Díez