Les vulneracions de drets en salut mental

Els drets humans són drets bàsics que tenim pel sol fet de ser persones, i són fonamentals per poder gaudir d'una bona vida i per prosperar. Els principis bàsics que els sostenen són l’equitat, el respecte, la igualtat, la dignitat i la llibertat per a totes les persones. Tots els drets estan interrelacionats entre ells i són interdependents, de manera que gaudir-ne d’un depèn de la possibilitat de gaudir-ne d’altres, i la negació d'un dret afecta de manera negativa tots els altres. 

Quan els drets humans d’una persona o grup no són respectats, diem que els seus drets han estat vulnerats. Aquestes vulneracions es poden donar arreu del món per part d’actors diversos, des dels governs i organitzacions, fins a persones treballadores de serveis o qualsevol ciutadà. Sovint són producte de pràctiques inadequades o de polítiques mal aplicades, però de vegades es produeixen sense ser-ne conscients, sense intenció de fer mal.

Les persones  amb problemes de salut mental i les persones amb discapacitat tenen més probabilitats de patir violència, negligència o maltractament.

Hi ha grups de població amb més risc de patir discriminació, exclusió social i la vulneració dels seus drets, com ara les dones, les persones migrades, els infants, les persones del col·lectiu LGTBIQ+, les persones grans i les persones amb discapacitat o problemes de salut mental.  Tots aquests grups poblacionals acostumen a compartir discriminacions en tots els àmbits de la vida (a la feina, l’escola, a la família…), que es donen per factors complexos que interaccionen entre ells, però també pels desequilibris de poder entre els diferents grups. 

Així, les persones  amb problemes de salut mental i les persones amb discapacitat  tenen més probabilitats de patir violència, negligència o maltractament, i entre les discriminacions amb què s’acostumen a trobar hi ha, per exemple, les restriccions en l’exercici del seu dret a vot i el dret a presentar-se a càrrecs del govern, amb la conseqüent pèrdua d’influència en la comunitat i la dificultat d’autodefensar-se o defensar els seus interessos col·lectius. També poden viure restriccions en l'accés als serveis socials i en l’atenció sanitària; de vegades reben un tractament de menys qualitat o es menystenen els seus problemes de salut, o, fins i tot, poden ser excloses d’operacions d’auxili en el context de desastres naturals i fets violents, tal com denuncia l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

No informar una persona sobre el tractament que se li administra, els seus efectes secundaris i les alternatives existents és una vulneració de drets

La manca d’oportunitats educatives i laborals tenen un fort impacte en l’autonomia de la persona. Sense una bona educació i formació és molt més difícil que puguin tenir una ocupació futura i ser independents, i sense la possibilitat d’obtenir ingressos és més fàcil trobar-se en situacions de pobresa o de sensellarisme, i més difícil sortir-ne.

Tot aquests factors i dificultats es combinen i fan que les persones amb problemes de salut mental tinguin taxes més altes de malaltia i de mort prematura.

Situacions en què es vulneren els drets de les persones amb problemes de salut mental

Algunes situacions concretes que suponen una vulneració dels drets de les persones amb problemes de salut mental són:

• L’esterilització, l’anticoncepció o l’avortament involuntaris.
• La pèrdua de la custòdia dels fills o les filles pel sol fet de tenir un trastorn mental.
• Desaconsellar a la persona la maternitat o paternitat, de manera explícita, per tenir un problema de salut mental.
• Internar la persona en centres residencials en contra de la seva voluntat, o restringir-ne les sortides.
• Rebre un tracte discriminatori a la feina, per exemple, relegant la persona amb un problema de salut mental a fer tasques per sota de la seva formació i qualificació, acomiadar a una persona treballadora quan explica el seu trastorn, excloure-la de procesos de selecció, no adaptar el lloc de feina a les seves necessitats (dificultant l’accés i el manteniment de la feina), etc.
• Negar l’accés a productes financers (crèdits i hipoteques), a assegurances.
• Negar o dificultar que una persona faci una reclamació o queixa formal, per exemple, en el servei on ha estat atesa.
• Restringir la comunicació amb l’exterior en els serveis d’atenció intensiva, per exemple, retirant-li el telèfon mòbil, o que les trucades s’hagin de fer en espais amb poca privacitat (passadissos, davant de professionals del servei, etc.).
• La violència i la coacció econòmiques (és a dir, controlar els recursos d’una persona per obligar-la a actuar en contra de la seva voluntat).
• No informar sobre el tractament que se li administra, els seus efectes secundaris i les alternatives existents.
• Donar a una persona medicació sense el seu consentiment (per exemple, amagada al menjar).
• Induir una persona a pensar que les seves accions tindran conseqüències negatives o que s’adoptaran accions contra ella o que se li negaran algunes coses (per exemple, l’accés a menjar, premsa o televisió) si no accepta un tractament.

A més,  hi ha pràctiques assistencials que també poden constituir vulneracions de drets i que les Nacions Unides considera que poden ser tortura i maltractament. Algunes d’aquestes mesures són:

• El tractament involuntari.
• L'ingrés involuntari no justificat.
• L’aïllament i la contenció mecànica.
• La medicació forçosa i la sobremedicació.
• La teràpia electroconvulsiva, si s’aplica sense consentiment informat (cal que s’hagi informat prèviament a la persona del seus riscos i els hagi pogut valorar).
• L’abús de les mesures d’incapacitació (tuteles i altres formes de presa de decisions per substitució).

La situació de la persona es pot veure agreujada perquè habitualment no es denuncien les vulneracions de drets, sovint perquè la persona no és conscient d’aquesta vulneració o, si ho és, no sap com fer una reclamació o denúncia. I de vegades no és fàcil, perquè poden trobar-se entrebancs per accedir als mecanismes de denúncia, perquè consideren que la persona amb problemes de salut mental no és creïble o perquè la persona té por a possibles represàlies (la denúncia es pot percebre com una manifestació de la seva simptomatologia o un atac al servei o als professionals que hi treballen). A més, hi ha persones que no volen reviure la vulneració pel patiment que els suposa fer-ho.

Per això, és important que tots (professionals, persones ateses, familiars i ciutadania) aprenguem a identificar les situacions que vulneren els drets de les persones amb problemes de salut mental i hi actuem.