Activitats amb gossos i persones amb TEA: teràpia o entreteniment?

Durant els darrers anys, les intervencions o activitats en què hi ha implicat algun tipus d’animal han adquirit més protagonisme i rellevància en l’àmbit de la salut mental.

Tot i que encara no hi ha prou dades científiques perquè la intervenció assistida amb animals en les persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA) es reconegui com una teràpia principal amb evidència demostrada, els diferents estudis i casos elaborats fins ara han demostrat resultats favorables, ja que, en observar-se un gran nombre de beneficis físics i mentals, se la considera una teràpia complementària adequada dins del tractament global.

No obstant això, és important tenir en compte que, encara que en la majoria dels casos la presència i la interacció amb l’animal resulta beneficiosa, hi ha algunes persones amb diagnòstic de TEA que poden ser intolerants als estímuls que representa el gos. A causa de les diferències en el processament sensorial que poden presentar, moltes persones amb autisme poden tenir hipersensibilitats i inseguretat davant de certs components de l’animal, com la seva olor, l’aparença, la textura i els sons, fet que pot provocar que es mostrin inquietes o molestes davant la seva simple presència. En aquests casos, el contacte amb l’animal, en lloc de ser beneficiós, comporta un factor d’estrès.

L’ús d’animals en les teràpies de persones amb TEA es basa en la hipòtesi que els moviments i comportaments de l’animal són més fàcils d’interpretar, atès que segueixen un patró més predictible i repetitiu, que no exigeix haver de desxifrar els diferents senyals verbals i no verbals que es donen en la interacció entre persones.

Alguns infants amb TEA mostren més habilitat i gaudi en interaccionar amb gossos que amb altres éssers humans.

Per a una persona amb TEA, la incoherència entre el llenguatge corporal i els actes d’una persona sense aquest trastorn pot generar dubtes i inseguretats, i dificultar la interpretació de les seves intencions. A diferència dels humans, els animals tendeixen a mostrar una gran coherència entre els interessos i els actes. Un gos, per exemple, tendeix a acostar-se a una persona si aquesta li ofereix menjar i a allunyar-se’n si l'agredeix. La coherència entre l’estímul i la resposta que mostren els animals supera clarament la incoherència conductual dels humans. Un nen amb TEA que observa que de vegades els nens són amables amb ell i que altres vegades l’eviten o se’n burlen pot presentar conflictes pel fet de no ser capaç de predir aquestes respostes, i, per tant, intenta evitar la interacció. Això podria explicar per què alguns nens amb TEA mostren més habilitat i gaudi en interaccionar amb gossos que amb altres éssers humans.

Els beneficis de la interacció amb el gos

L’adquisició d’habilitats per interpretar els comportaments i senyals socials del gos i respondre-hi podria servir com a pont perquè la persona amb TEA aprengui posteriorment a entendre el significat funcional de la comunicació i les interaccions socials amb persones, fet que li permetria participar en contextos socials senzills, disminuir l’aïllament i promoure les seves habilitats per relacionar-se socialment.

Actualment, és possible recórrer a intervencions amb diferents animals (cavalls, dofins…), però, a diferència d’altres espècies, s’ha descrit que el gos té una capacitat innata única per atendre als senyals humans i per interpretar-los, la qual cosa fa que sigui un instrument excepcional d’interacció durant les teràpies i en la vida diària. Les característiques socials del gos faciliten que el nen amb TEA es mostri més obert a interaccionar-hi i que pugui exercitar amb més motivació la seva capacitat de comunicar-se. A més, es considera que el gos per si mateix representa un model vivent d’estimulació multisensorial (tant visual, com sonor i tàctil) per a les persones amb TEA, i que resulta més atractiu i menys intimidant que un altre ésser humà.

El gos té una capacitat innata única per atendre als senyals humans i interpretar los, la qual cosa fa que sigui un instrument excepcional d’interacció durant les teràpies 

Alguns estudis han mostrat que l’ús de gossos en teràpies i en activitats de la vida diària és una alternativa útil complementària al tractament del TEA, atès que afavoreix l’aparició de conductes positives (un augment de la interacció social, un increment de les conductes de joc, un nivell més alt d’atenció a les sessions, un nivell més baix d’estrès,  la promoció de més ús del llenguatge i d’un ús millor, etc.) i disminueix la freqüència de conductes negatives, com ara l’agressivitat cap als altres i cap a si mateix o algunes de les conductes autoestimuladores  que poden interferir en la seva funcionalitat.

Hi ha estudis en què també s’ha observat que, en presència d’un gos, els nens amb TEA expressen més signes de benestar, com ara somriure, tenir contacte visual amb el terapeuta i permetre el contacte físic Això ha fet pensar que el gos actua com a mediador, atès que afavoreix l’aparició de conductes socials i potencia les habilitats que, posteriorment, poden transferir-se cap a les interaccions humanes.

A més, aquests estudis indiquen que la presència d’un gos en les teràpies genera un ambient més agradable per als infants amb TEA, cosa que els permet millorar el comportament. I el fet que les persones amb TEA presentin més bon humor i un millor comportament pot influir en l’èxit de la teràpia.

Tot i els beneficis que ha demostrat la utilització de gossos en el tractament de persones amb autisme en els diferents estudis duts a terme, és important precisar que el gos per si mateix no constitueix cap teràpia, sinó un instrument; és un «facilitador» o «mediador» de la interacció entre el terapeuta i la persona amb TEA.

Les intervencions amb gossos com a teràpia

Aleshores, les activitats o intervencions amb gossos en persones amb TEA es poden considerar una teràpia o són només una activitat de lleure?

La resposta correcta és que totes dues opcions poden ser certes i això dependrà de com es plantegin i com es duguin a terme les sessions. Quan es decideix incloure la intervenció assistida amb gossos com a teràpia dins del pla de tractament global d’una persona amb un TEA, el que és adequat i recomanable és que el terapeuta referent (psicòleg, psiquiatre…) es coordini prèviament amb el tècnic que dirigirà les sessions, per poder concretar de manera precisa els objectius que cal treballar i els procediments que s’aplicaran dins de la programació que s’hagi establert per a la persona.

En general, a la teràpia assistida amb gossos en persones amb TEA es poden treballar, entre d’altres:

• El contacte visual.
• Les habilitats de comunicació verbal i no verbal.
• La comprensió d’emocions per fomentar la interacció social.
• L’aprenentatge i el respecte de les normes.
• La memòria.
• L’atenció.
• Les habilitats de motricitat fina i gruixuda.
• L’estimulació sensorial.
• La reducció de conductes estereotipades i de conductes disruptives.
• La tolerància de temps d’espera i l’acceptació de moments de transició o canvi entre activitats.

Es considera que el gos és un estímul multisensorial molt atractiu i un instrument motivador potent en si mateix per a una gran part de les persones amb autisme, i que afavoreix el nivell de col·laboració en les sessions d’avaluació. Això permetrà en molts casos dur a terme certes intervencions que, en el cas d’algunes persones, serien impossibles sense la presència del gos, com ara explorar la capacitat atencional, valorar el nivell de comprensió d’ordres verbals i fins i tot, de vegades, facilitar que l’entrevista clínica del psiquiatre o psicòleg sigui més entretinguda i relaxada.

S’ha observat que, en presència d’un gos, hi ha infants amb TEA que expressen més signes de benestar, com ara somriure, tenir contacte visual amb el terapeuta i permetre el contacte físic

Les sessions estaran condicionades, a més de per l’edat, per les diferents característiques clíniques i habilitats que presenti el nen i, en funció d’aquestes característiques i habilitats, s’elaborarà un protocol individualitzat de la teràpia que es vol dur a terme.

Els principals factors que condicionaran les sessions, tant els objectius concrets que es vulguin treballar i la durada, com els materials i activitats que s’hi podran utilitzar, són:

1. La capacitat cognitiva de la persona i el seu nivell de funcionament general.
2. Les habilitats de comunicació: nivell de llenguatge verbal expressiu i nivell de comprensió de llenguatge verbal.
3. Les hipersensibilitats que puguin tenir.
4. Els seus interessos motivacionals principals.
5. Símptomes d’altres diagnòstics de salut mental que es puguin afegir (com ara símptomes d’hiperactivitat, símptomes d’inatenció, irritabilitat elevada que desencadeni conductes heteroagressives, autolesions, etc.).

Activitats de les sessions de teràpia assistida amb gossos

Hi ha diverses activitats que es poden dur a terme durant les sessions de TAP i, en funció de l’objectiu que cal treballar amb cada persona, el tècnic especialista escollirà la més adequada per a cada moment. Alguns dels diferents «usos» que es pot donar al gos en les sessions de teràpia amb una persona amb TEA són:

• El gos com a element d’estimulació sensorial: els participants en la teràpia poden acostar-se al gos i explorar-ne amb els seus sentits els components físics (carícies, raspallada...).

• Com a model o maniquí: el gos es fa servir com un estímul d’exemple sobre el qual es pot parlar, amb què es poden fer comparacions i a partir del qual la mateixa persona que estigui fent la teràpia pot descriure situacions i experiències.

• Com a coterapeuta: el gos participa activament durant la teràpia jugant amb el nen, portant-li coses, mostrant habilitats o buscant hi el contacte físic.

• Com a objecte de transició i mediador social: per exemple, alguns nens desenvolupen un aferrament emocional amb el gos, de manera que es minimitza l’absència del familiar (figura d’aferrament) durant la teràpia.

En alguns casos, el passeig amb el gos també pot ser un element important dins de la teràpia, amb què es pot treballar la regulació del comportament quan van caminant pel carrer i facilitar l’aprenentatge de més autocontrol de respostes impulsives i desproporcionades davant d’algun estímul que els resulti molt atractiu o molt aversiu (sortir corrent, empènyer la gent o donar-los cops, dur-se a la boca diferents objectes que troben, com fulles d’arbres, etc.). Durant la sessió de passeig es poden treballar aspectes com ara: caminar de manera apropiada i al costat del terapeuta, conèixer i distingir el significat dels colors dels llums dels semàfors i aprendre com i quan cal actuar davant dels llums, i tolerar els temps d’espera i el joc dins del parc, per posar alguns exemples.

De la mateixa manera que les persones amb TEA poden ser totalment diferents entre si, les sessions de teràpia amb gos també ho solen ser. Es poden dur a terme sessions individuals, en parella, en grup, incloent-hi referents de la família o no, en funció de l’objectiu terapèutic que es vulgui treballar.

En els casos en què no s'hagin establert uns objectius de treball específics, les sessions amb gossos s’han d'entendre i valorar com una activitat lúdica, que també és positiva per a la persona si l’animal li resulta agradable i motivador; però no es pot considerar una intervenció terapèutica com a tal.