A vegades no és fàcil comunicar-se amb una persona amb TEA, però no cal tenir por d'intentar-ho. Alguns consells pràctics poden ser:

• Preguntar als seus referents o familiars quina és la millor manera de comunicar-se amb la persona amb TEA. Què li agrada, què el posa nerviós, etc.
• Utilitzar un llenguatge senzill, sense dobles sentits, ni ambigüitats. 
• Crear o buscar el context adequat perquè es pugui donar la comunicació, intentant evitar un excés de sorolls, estimulacions o llum.
• Donar el temps necessari perquè la persona amb TEA pugui respondre.
• Tenir paciència i no esperar que respongui de la manera que esperaríem en una persona sense un problema de neurodesenvolupament. Cal fer l'esforç d'adaptar-se a la seva manera de comunicar-se.