El sector social es bolca a pal·liar les conseqüències de la COVID-19 en les persones sense llar

Més de 40.000 persones a Espanya viuen en situació de sensellarisme. A Europa, més de 700.000 persones dormen cada dia al carrer. La situació és complexa i multifactorial, i sovint està relacionada amb la precarietat laboral, les decisions personals, les addiccions, les malalties i fins i tot la dificultat de disposar d’un lloc on viure. El nombre de persones sense llar es va disparar arran de la crisi del 2008: ha crescut un 70 % els darrers deu anys.

Ara que som a les portes d’una més que probable nova crisi econòmica i social com a conseqüència de la COVID-19, hi ha una gran preocupació entre els agents socials que treballen en aquest àmbit per abordar la situació. 

Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, explica que amb l’expressió «invisibles» es vol reflectir la invisibilitat social en què es troben les persones en situació d’exclusió residencial, als ulls de la nostra societat.

La trobada en línia ha comptat amb la participació d’experts com Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona; Sonia Fuertes, comissionada d’acció social de l’Ajuntament de Barcelona i Alba Corral, treballadora social del programa Primer la Llar, basat en la metodologia Housing First de l’Ajuntament de Barcelona i gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona.

Salvador Busquets ha revisat algunes xifres sobre les persones ateses a Càritas de Barcelona durant els primers mesos de la pandèmia i ha destacat que aquesta ha destapat una pobresa oculta. Segons les dades aportades pel director de l’organització, s’ha multiplicat per 8 el total de serveis oferts com a primera resposta entre l’abril i l’agost del 2020, respecte del mateix període de l’any anterior. Busquets remarca que l'atenció de les necessitats bàsiques, com ara l’alimentació i els ajuts per a habitatge, s’han multiplicat per 46 i per 17, respectivament.

Sonia Fuertes ha destacat en la seva intervenció les dades de les persones ateses per l’Ajuntament de Barcelona durant els primers temps de la pandèmia i ha esmentat les problemàtiques més importants que presentaven:

• Precarietat laboral i ocupació de baixa qualitat.
• Ingressos insuficients, que no permeten cobrir necessitats bàsiques ni mantenir l’allotjament.
• Increment del nombre de persones sense llar, que ha provocat un augment de 700 places addicionals a les ja 2.200 de què disposa la ciutat.

La comissionada ha destacat la importància del lideratge i de la governança compartida amb les organitzacions del tercer sector en aquest temps de pandèmia i la rellevància de continuar innovant i coproduint per trobar solucions per als nous reptes que planteja el context actual.   

Alba Corral, treballadora social de Sant Joan de Déu Serveis Socials, ha exposat a la trobada la situació concreta que han viscut les persones ateses en el programa Primer la Llar i com els ha afectat el confinament. Entre les conseqüències més importants, ha destacat la solitud i l’aïllament, l’augment de l’ansietat, la por i el malestar, així com la pèrdua o reducció de la xarxa social i familiar, que ja era fràgil abans de la pandèmia. Alba Corral ha destacat que el paper dels professionals s’ha basat a oferir contenció emocional i a ajudar a tramitar els ajuts, prestacions i serveis per via telemàtica, ja que l’administració estava tancada per a tràmits presencials. En aquest punt és important recordar la incidència de la bretxa digital que pateixen les persones ateses. També s’ha compensat la pèrdua de la presencialitat amb trucades telefòniques diàries i amb algunes visites puntuals.

Entre les conclusions de la trobada, el director de Càritas destaca que cal aplicar i complir les mesures aprovades i la legislació vigent, que és necessari i imprescindible que les persones puguin cobrar els ERTO, la RGC i l’IMV sense retards i, si cal, escurçar els terminis de resolució. Per tancar la seva participació, Busquets ha afirmat que, malgrat la situació, hem de creure que «hi ha futur».

Al seu torn, la comissionada Sonia Fuertes ha volgut prendre com a referència les darreres dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i apel·lar a la necessitat de transformar el model socioeconòmic actual, que provoca desigualtats en la població.

Salvador Maneu ha tancat la trobada afirmant que contra el virus de la pobresa ja disposem de vacuna i que es tracta de la voluntat d’establir i reforçar les polítiques públiques i de treballar plegats per capgirar aquesta situació tan adversa.

Pots veure la trobada digital completa a Els invisibles: persones en risc d’exclusió social

Foto: rawpixel.com - www.freepik.es