www.som360.org/ca
Blog

Persones amb experiència en salut mental i voluntariat

Decàleg de pautes per a l'acompanyament de persones voluntàries
Miriam Bonet Ibeas

Miriam Bonet Ibeas

Coordinadora del Servei de Voluntariat
Pere Claver Grup
Antonio J. Serrano González

Antonio J. Serrano González

Coordinador
Amb Experiència Pròpia
voluntariado

Un objectiu important, tant en la societat en general, com en qualsevol entitat dedicada al voluntariat, és poder eliminar l'estigma sobre les persones que tenen un problema de salut mental que, a través de creences errònies i mites, han establert uns estereotips que estan inserits de manera transversal en tot el nostre entorn.

Una manera d'eliminar aquest estigma, i sobretot l'autoestigma, de les futures persones voluntàries amb un diagnòstic o amb un malestar emocional, és poder realitzar un bon acompanyament inicial. Com en altres àmbits, moltes vegades -sigui per vergonya o, simplement, per què no sabem com fer-ho- ni plantegem, ni parlem de certs temes o qüestions rellevants i bàsiques tant per al benestar emocional de la persona voluntària com per al funcionament intern de l'entitat.

Hem de pensar que les entitats les formem persones, i que tots i totes estem exposats a tenir un problema de salut mental, per la qual cosa hem d'eliminar aquesta por a com tractar, a com comportar-nos, no només amb la persona voluntària sinó amb qualsevol persona del nostre entorn.

Incorporar persones voluntàries amb experiència en salut mental es summament enriquidor ja que permet a les entitats  disposar d'un equip de voluntariat divers i plural i reforça, sense dubte, l’essència transformadora de l’acció voluntària.

Albert Vázquez García

Albert Vázquez García

Voluntari. Persona afectada amb un Síndrome d'Asperger
Fundació Germà Tomàs Canet

Per poder-ho fer, us deixem a continuació un decàleg de pautes bàsiques en l'acompanyament de les persones voluntàries:

  1. Cal que ens formem amb relació a l'estigma en salut mental per desfer-nos dels prejudicis i falses creences que envolten la salut mental i que esdevenen una barrera discriminatòria per a les persones amb experiències viscudes en salut mental.

    Desmuntem 12 mites sobre la salut mental

  2. Cal que ens formem en entendre millor els drets humans en salut mental, què significa el procés de recuperació per a aquestes persones i quin paper hi tenim els diferents agents socials i com posar en pràctica estratègies inclusives.
    DVA

    QualityRights, capacitat jurídica universal i planificació de decisions anticipades

  3. Practicar l'empatia. De vegades cal respectar els temps i les necessitats comunicatives de les persones amb experiència viscuda en salut mental que poden ser lleugerament diferents de la resta de voluntariat. Cada persona és diferent, no hi ha una única pauta, però si sabem que aquella persona té alguna dificultat en l'atenció o en la concentració, per exemple, ens ajudarà  adaptar el llenguatge i la manera com adrecem els missatges (comunicació verbal i no verbal) per facilitar aquest acompanyament.
  4. Promoure espais segurs a les organitzacions. Per poder normalitzar les converses entorn la salut mental, és important que les organitzacions promoguin espais segurs en el que les persones puguin conversar sobre el tema sense sentir-se qüestionades ni jutjades. Només així podrem crear un clima de confiança en el que les persones voluntàries amb experiències viscudes se sentin còmodes, integrades i segures.
  5. Formar sense paternalisme. Sovint, per culpa en bona part del mateix estigma associat als problemes de salut mental, es tendeix a infantilitzar en el tracte les persones i a sobre protegir-les davant responsabilitats o situacions. Es tracta d'un fenomen que no passa només en la salut mental, passa també amb col·lectius com el de la gent gran o el de la discapacitat intel·lectual. Cal allunyar-se d'aquest model i respectar la persona en la seva autonomia i presa de decisions.
  6. Practicar l'escolta activa. En el procés de l'entrevista d'acollida a la persona voluntària és fonamental una actitud d'escolta activa que ens permeti entendre els interessos i necessitats de l'altre. Cal tenir la mentalitat oberta, no donar per fet les coses i avançar en l'entrevista fent les preguntes necessàries de cara a l'acció del voluntariat.
  7. La proposta ha de ser realitzable. En la cerca d'un tipus d'acció voluntària que s'adapti a la persona, aquesta ha de ser realitzable un cop entenem tot el context. En definitiva, ha de ser una bona experiència tant per a ella com per a la persona o entitat receptora del voluntariat.
  8. Com es fa amb totes les persones voluntàries, hem de fer un acompanyament estret i específic, però sense saturar, que sigui acurat i facilitador: «Com t'agradaria ser acompanyat? », «Quines necessitats pots tenir?», «Què et va millor?», «Quins senyals tens detectats que poden servir d'avís d'una sobrecàrrega o situació d'estrès?».
  9. Fomentar el diàleg i la comunicació. El voluntariat és una activitat que implica una responsabilitat i és important transmetre a la persona voluntària que cal estar connectat amb la persona coordinadora de referència i compartir les dificultats que apareguin en el camí o els moments en què, pel motiu que sigui, la persona voluntària no es vegi capaç de realitzar aquest servei, bé sigui de forma puntual o més enllà del temps, per valorar com ho gestionem. La comunicació i el diàleg son clau, forma part de la confiança mútua que cal establir. No és un fracàs, no és una debilitat, és de gran responsabilitat saber dir que no, demanar ajuda i conèixer quins són els nostres límits.
  10. Validar la persona. En el reconeixement de l'altre, de les seves emocions, sense jutjar i des d'una posició d'escolta activa i empatia, radica la clau de l'acceptació i la inclusió de totes les persones en la comunitat.