Els nens i nenes amb problemes de neurodesenvolupament tenen una alta prevalença de problemes de son, entre el 50-80% davant del 25-30% dels nens neurotípics. Aquesta manca de qualitat en el somni també es vincula a un empitjorament de la situació clínica d'aquests nens durant el dia. 

És a partir dels 30 mesos de vida quan es comencen a evidenciar que els infants amb autisme dormen menys que la resta d’infants neurotípics, i que tenen més despertars nocturns. En aquest sentit, és important parar atenció perquè com més curt sigui el son més dificultats tindran des del punt de vista comunicatiu. Sobre els motius pels quals això passa, s'apunta a un origen multifactorial: biològic, mèdic (per exemple, la presència de crisis epilèptiques, de reflux gastroesofàgic, apnees, moviments inquiets de cames, etc.) i conductual. El trastorn més freqüent és l'insomni, però també pot aparèixer síndrome d'apnea-hipopnea del son (SAHS), síndrome de cames inquietes (SPI), moviments periòdics de les cames durant el son (MPP) o trastorns rítmics del moviment (TRM) .