En arribar a l'edat adulta, les famílies també es troben amb els seus propis reptes, ja que han de poder trobar l'equilibri entre recolzar el seu fill o filla en la mesura que necessiti i no sobreprotegir. El primer pas seria intentar parlar en l’àmbit familiar sobre quines podrien ser les necessitats de suports i respectar les preferències de la persona adulta amb TEA relacionades amb els estudis. Es podria valorar si la persona necessita algun suport inicial, per poder practicar la situació i retirar-se en el moment adequat (suport amb els trajectes, les gestions…).

En el cas acadèmic pot ser que s'hagi de sol·licitar suport a un orientador que conegui les particularitats del TEA. L'orientador acadèmic hauria de poder explicar els passos necessaris i els reptes que haurà d'assumir perquè la persona amb TEA pugui decidir amb cert criteri (cal comentar que, de vegades, aquest mateix problema el podem trobar en població no autista per la manca d'informació a l'hora de triar uns estudis). Després, en l’àmbit d'educació, als centres d'estudis d'Espanya s’hauria de poder demanar suport a professionals que valorin conjuntament amb la persona si cal fer alguna adaptació metodològica o ajudar amb la seqüenciació o els temps de les assignatures. Conec diverses universitats que tenen aquest servei, però encara queda molt de camí per fer, ja que part del professorat encara no té ni la formació ni la sensibilització necessària.