- He descobert que la meva filla s'autolesiona. Per què ho fa?
- Sospito que la meva filla s’autolesiona, però no en vol parlar. Com podem ajudar-la?
- Com hem de reaccionar els pares davant d’aquestes conductes? Hem de revisar els nens cada dia per saber si s’han autolesionat?
- Què podem dir-los als nostres fills per canviar aquesta conducta?
- La meva amiga m’ha explicat que s’està autolesionant i no sé què he de fer. Ho explico als seus pares?
- Les autolesions són del mateix tipus en nois i noies?
- La tricotil·lomania és una manera d’autolesionar-se?
- Com podem evitar que tornin a autolesionar-se? Quins símptomes o eines els podem donar perquè ells reconeguin que estan a punt d’autolesionar-se per poder-ne parar?
- Si detectem autolesions en els nostres fills, on hem d’anar per poder veure un psicòleg de la seguretat social?
- Què puc fer si la meva filla recau una vegada i una altra malgrat anar a teràpia?
- Es podria considerar autolesió quan un nen d’onze anys es provoca el vòmit per no anar a l’escola?
- Com detectar les autolesions si estan en un lloc ocult? En quines parts del cos es produeixen?
- Autolesionar-se significa tenir un trastorn límit de personalitat o algun altre tipus de trastorn mental?
- Per què sembla que està de moda autolesionar-se? A què es deu?
- És possible que la meva filla hagi copiat aquest comportament de les xarxes socials? Fins a quin punt és important i què podem fer?
- La meva filla cursa 1r d’ESO i està envoltada d’altres nenes que s’autolesionen. Ella pensa que si no ho fa, no l’acceptaran al grup. En parlem a casa, però com puc protegir-la d’aquests comportaments?
- L’autolesió és una manera de manipular? És per cridar l’atenció?
- Com podem ajudar una adolescent que s’autolesiona?
- Si una adolescent s’autolesiona significa que té idees suïcides?
- Si s’autolesiona un adolescent significa que ho farà tota la vida?
- Si detectem que un alumne o alumna s’ha autolesionat, què hem de fer?
- Com podem gestionar a l’institut quan veiem que hi ha casos d’autolesions per efecte contagi? Quan els preguntem, ens diuen que no saben per què ho fan, que com que altres ho fan són una cosa normal.
La meva filla cursa 1r d’ESO i està envoltada d’altres nenes que s’autolesionen. Ella pensa que si no ho fa, no l’acceptaran al grup. En parlem a casa, però com puc protegir-la d’aquests comportaments?
La influència del grup a aquesta edat és molt elevada. Per a una adolescent, ser acceptada socialment pot ser una de les seves principals necessitats. Això passa tant en adolescents excessivament dependents, com en adolescents no dependents. Per això, moltes vegades s’observen conductes d’imitació.
Per protegir les adolescents d’això, el més important cal fer-ho uns quants anys abans, afavorint que la noia no tingui excessiva dependència interpersonal, ni excessiva necessitat d’acceptació i suport, que tingui assertivitat, criteri propi i certa independència. Tanmateix, i fins i tot si això ja s’ha aconseguit, pot haver-hi risc d’imitació, per aconseguir l’acceptació en un grup. En aquests casos s’hauria de parlar amb la noia, fins i tot amb la mediació d’algun professional, per afavorir el fet d’agafar perspectiva o, si cal, l’allunyament d’aquestes noies si la pressió grupal vers les autolesions és molt elevada.
