- He descobert que la meva filla s'autolesiona. Per què ho fa?
- Sospito que la meva filla s’autolesiona, però no en vol parlar. Com podem ajudar-la?
- Com hem de reaccionar els pares davant d’aquestes conductes? Hem de revisar els nens cada dia per saber si s’han autolesionat?
- Què podem dir-los als nostres fills per canviar aquesta conducta?
- La meva amiga m’ha explicat que s’està autolesionant i no sé què he de fer. Ho explico als seus pares?
- Les autolesions són del mateix tipus en nois i noies?
- La tricotil·lomania és una manera d’autolesionar-se?
- Com podem evitar que tornin a autolesionar-se? Quins símptomes o eines els podem donar perquè ells reconeguin que estan a punt d’autolesionar-se per poder-ne parar?
- Si detectem autolesions en els nostres fills, on hem d’anar per poder veure un psicòleg de la seguretat social?
- Què puc fer si la meva filla recau una vegada i una altra malgrat anar a teràpia?
- Es podria considerar autolesió quan un nen d’onze anys es provoca el vòmit per no anar a l’escola?
- Com detectar les autolesions si estan en un lloc ocult? En quines parts del cos es produeixen?
- Autolesionar-se significa tenir un trastorn límit de personalitat o algun altre tipus de trastorn mental?
- Per què sembla que està de moda autolesionar-se? A què es deu?
- És possible que la meva filla hagi copiat aquest comportament de les xarxes socials? Fins a quin punt és important i què podem fer?
- La meva filla cursa 1r d’ESO i està envoltada d’altres nenes que s’autolesionen. Ella pensa que si no ho fa, no l’acceptaran al grup. En parlem a casa, però com puc protegir-la d’aquests comportaments?
- L’autolesió és una manera de manipular? És per cridar l’atenció?
- Com podem ajudar una adolescent que s’autolesiona?
- Si una adolescent s’autolesiona significa que té idees suïcides?
- Si s’autolesiona un adolescent significa que ho farà tota la vida?
- Si detectem que un alumne o alumna s’ha autolesionat, què hem de fer?
- Com podem gestionar a l’institut quan veiem que hi ha casos d’autolesions per efecte contagi? Quan els preguntem, ens diuen que no saben per què ho fan, que com que altres ho fan són una cosa normal.
Com hem de reaccionar els pares davant d’aquestes conductes? Hem de revisar els nens cada dia per saber si s’han autolesionat?
La revisió directa del cos per comprovar l’existència de noves autolesions és quelcom que pot ser molt intimidant o estressant per a l’adolescent que s’autolesiona. Algunes vegades és necessari i inevitable, com quan les persones que s’autolesionen estan hospitalitzades o ateses en un context clínic- assistencial. Aquestes observacions s’enquadren en les cures d’infermeria i les duen a terme professionals sanitaris.
A casa, els pares poden demanar als seus fills i filles que els hi mostrin, si existeix la sospita que s’han produït noves lesions, però sempre des d’una aproximació basada en la confiança i col·laboració voluntària del fill o filla. Si els pares observen signes molt evidents d’autolesió (com a taques de sang en roba o llençols), llavors seria imprescindible demanar que les mostrin o, fins i tot, portar la noia a un centre de salut perquè les curin i en valorin la gravetat.
